Si són dels que van perdre l’oremus cruspint-se La historia interminable, La materia oscura i la saga completa de Harry Potter, Misteris de la boira és probablement el seu patracol. I què és Misteris de la boira? La primera novel·la de la catalana Selena Soro (Barcelona, 1991), mig miler llarg de pàgines amb què es va endur l’última edició del premi Carlemany de foment a la lectura i que acaba d’arribar a les llibreries. Amb els cinc mesos de retard reglamentaris, cortesia de la Covid. Misteris de la boira és gènere fantàstic amb tots els ets i uts, que ens transporta a la Terra Fosca, un món més aviat distòpic, barreja de El castillo i Farenheit 451, dominat pel tirà Kavega i on està terminantment prohibit estimar. Les persones i qualsevol cosa que ens pugui fer vagament feliços. Llegir, per exemple. I perquè no en tinguem temptacions, vivim reclosos en una mena de burocràcia universal que no ens deixa temps ni espai per dedicar-nos a la funesta mania d’estimar. Hi ha uns rebels, és clar, la Germandat dels Arbis, i una nena, Gala, cridada a redimir la humanitat. Es tractava, diu Soro, de passar un missatge clar: “Hi ha moltes formes d’estimar, i ho dic perquè m’han criat dues mares i mai no ho trobava reflectit en els llibres que llegia. La millor manera de fer-ho veure em va semblar imaginant un món on està prohibit.”