La nova llei del patrimoni es farà esperar encara fins al 2025. Com a mínim. La ministra vol consensuar-la prèviament amb els comuns i hi haurà sorpreses: la primera de totes, que substitueix els perímetres provisionals pels que determinarà per a cada monument la mateixa llei. Un canvi de paradigma que caldrà explicar amb detall.

La nova llei del patrimoni ja porta un any de retard. Per què?
He volgut esperar que entrin els nous comuns a partir del gener per poder-los exposar l’esborrany. Voldria que anés al Consell General prèviament consensuada amb ells. Aquesta és en la meva opinió la clau perquè els treballs en comissió prosperin, i tot que hi pugui haver alguna aportació s’acabi aprovant sense polèmica. M’agradaria evitar les discussions que hi va haver en l’última modificació de la llei, el 2014.

Imagino que el punt més delicat són els entorns cautelars i l’eterna disputa si n’hi ha prou o no amb els 2 metres actuals.
En la nova llei desapareix la figura de l’entorn cautelar amb caràcter general. Pretenem anar més enllà, treballar cada monument segons on estigui ubicat. No és el mateix un bé que estigui en ple barri urbà, com Sant Esteve d’Andorra la Vella, que Sant Joan de Caselles. Aquest serà el canvi més significatiu.

I com protegiran els monuments mentre no s’aprovi l’entorn definitiu? Perquè en falten 58.
Un perímetre amb caràcter general com l’actual dels 20 metres o l’anterior dels 100 no hi serà. El substituirà una figura similar expressament concebuda per a cada bé i que figurarà a la fitxa respectiva que s’afegirà a l’annex de la llei. D’altra banda, no tots els monuments els protegirem a través d’un entorn. N’hi haurà que ho farem a través d’un pla especial. Un exemple podria ser el de Sant Miquel de la Mosquera. 

Hi haurà més sorpreses?
La nova llei modernitza la del 2004 en el sentit que reformula el concepte d’inventari del patrimoni. El punt de partida és que no podem inventariar tots els béns mobles. El repte és determinar quins són els que han de figurar a l’inventari. Hem de ser clars, és una qüestió de recursos: l’Estat no es pot fer càrrec de tots els béns que hi ha al país. D’altra banda, incorpora una figura fins ara inexistent, la Comissió Tècnica del Patrimoni, amb participació dels departaments de Medi ambient i d’Urbanisme, i també tècnics dels comuns. Perquè hem constatat un canvi de sensibilitat en la percepció del patrimoni, per part dels ciutadans i  també dels comuns. Hi ha una decidida voluntat de protegir-lo. El ministeri està firmant convenis amb molts comuns per actuar en béns protegits. Hem de canviar la percepció de Patrimoni, que feia por només de veure aparèixer els tècnics per la porta, a veure què ens exigiran. No. Hi ha una corresponsabilitat amb tot el que té a veure amb el patrimoni. I intentarem integrar-la a la llei, amb l’objectiu que els comuns participin de les decisions que s’han de prendre sobre l’actuació en alguns béns. 

Busquen el consens amb els comuns, però la llei del 2014 va ser una demanda dels comuns. De fet, va ser una reforma a la carta. Més consens, impossible, però no va sortir bé. Per què ara creu que sí?
Si no hi ha voluntat política de totes les parts implicades, Govern, comuns i propietaris, no avançarem, és igual que hi posem un entorn de 20 metres o de 100. I tot i que la modificació del 2014 estava molt consensuada, i tot i que va ser efectivament una iniciativa dels comuns, recorda que va generar molta polèmica al Consell. El consens previ de totes les parts és imprescindible, i per això aquella reforma no va tenir l’èxit que esperàvem. 

És que no va tenir cap èxit. Només s’ha aprovat un entorn, un, des del 2014.
Insisteixo: cal posar d’acord el ministeri, el Comú i la propietat, i el nostre tarannà mai no ha sigut imposar res per decret. Tampoc un entorn. No treballem així. Preferim arribar a consensos. És més difícil, però és la meva voluntat. Només tirarem pel dret quan no quedi altra opció. Però espero de veritat que en els pròxims anys veurem un avanç considerable en matèria d’entorns de protecció.

Si desapareix l’entorn cautelar, com es protegiran els monuments fins que no s’aprovi el definitiu? Quina força legal tindrà la fitxa annexa a la llei?
S’estan elaborant les fitxes de tos els monuments que figuraran a l’annex. Els 58 que queden per fer, quan s’aprovi la llei ja tindran un entorn definit, per això és important trobar la implicació dels comuns. La pràctica ha demostrat que, tot i haver reduït el cautelar a 20 metres, no ens en vam sortir. Per això ara buscarem el consens previ. I soc optimista perquè, insisteixo, crec que hi ha hagut una evolució i que en matèria patrimonial avui hi ha més sensibilitat que deu anys enrere. No diguem ja vint.

Quin calendari s’han posat per als entorns? En queden 58 per definir i a un molt generós ritme de tres l’any trigarem decennis.
Estem al període d’al·legacions de  Sant Serni de Nagol, i esperem que a finals d’any l’entorn estigui definit. A la vegada, treballem el de Casa de la Vall i l’església de Sant Esteve per tenir-lo enllestit el 2024. Molts dels entorns inclosos a la candidatura de la Unesco ja estan redactats, i en el moment que els comuns ens diguin que hi estan d’acord, els podrem tramitar, com ha passat amb Casa de la Vall. Per això soc optimista i crec que entre el 2024 i el 2025 avançarem de forma considerable.

Pot garantir que no passi com a Sant Serni de Nagol, on si la propietat arriba a tirar pel dret, aixeca allà un bloc i no haguessin pogut dir res.
És veritat que si la propietat hagués presentat un projecte d’obra major no hauríem tingut eines per impedir-ho. Els annexos de cada monument que es publicaran amb la llei incorporaran un entorn de protecció provisional i que no serà necessàriament ni de forma general de 20 metres, que d’altra banda em consta que als tècnics del ministeri no els sembla suficient. Per això insisteixo de nou: sense el consens dels comuns no ens en sortirem.

Podem posar-hi calendari, a la llei?
La intenció és presentar l’esborrany als comuns el primer semestre del 2024, amb les fitxes de cada monument i el perímetre definit, consensuar les modificacions que calgui, i aprovar-ho al 2025, amb una mica d’optimisme.

Candidatures a patrimoni de la humanitat. No tenim massa fronts oberts?
La de la transhumància està a punt, serà ara al desembre. Amb la de la pedra seca ens n’anirem al 2024. I la de la construcció del Coprincipat tenim l’objectiu de presentar-la al gener del 2025 perquè ens l’aprovin, si s’escau, al desembre. Però si veiem que no hi arribem perquè no tenim els entorns encara aprovats, ho retardarem un any, i no passa res. Tenim marge.

S’haurà acabat aquí aquesta carrera de la Unesco?
N’hi haurà més. Tenim una proposta per les escudelles, sopes i ranxos. Ens va venir de Vidreres, recolzada per la Massana perquè estan agermanats. La tenim a la cua, és interessant, compleix els requisits, però no serà abans del 2025, perquè tots els recursos els tenim a la candidatura del Coprincipat, i ho hem de fer bé.