Hi ha un vincle que ens uneix amb Antoni Gaudí, el pare del modernisme català. Tres, de fet, si hi afegim Domènech i Muntaner i també Puig i Cadafalch, que van treballar entre nosaltres. Però ens referim avui potser al menys conegut de tots tres: l’arquitecte barceloní Jordi Bonet (1925), que va morir dilluns i que a banda de dirigir les obres de la Sagrada Família entre el 1987 i el 2012 –el seu pare, deixeble personal de Gaudí, ho va ser entre el 1974 i el 1982– va ser l’encarregat de concloure la parroquial de Sant Pere Màrtir. En data tan tardana com el 1980, just després de la segregació d’Escaldes i aprofitant que es va urbanitzar la plaça de l’església. La construcció del temple havia començat, atenció, el 1953, sobre un projecte de l’arquitecte gironí Josep Danés, autor també de la central hidroelèctrica de FEDA. La primera fase de Sant Pere Màrtir va concloure el 1956 i de fet va quedar a mitges: es van construir quatre dels cinc trams de la nau previstos i es va habilitar una entrada lateral provisional... que va sobreviure fins a la intervenció definitiva, dirigida aquesta sí pel nostre home d’avui.
Bonet, explica l’historiador Enric Dilmé, va seguir escrupolosament el programa de Danés, va afegir el cinquè i últim tram, va traslladar l’entrada a la façana principal, hi va afegir l’atri i tot plegat es va completar amb els esgrafiats de les Benaurances, un encàrrec de mossèn Bali Bonet a Sergi Mas, que no figuraven al projecte original però que Bonet va assumir amb gust, diu Mas. Sant Pere Màrtir no n’és, en fi, l’única obra documentada a Andorra: Bonet també va projectar les oficines lauredianes de Crèdit Andorrà, que sempre s'ha preocupat d'encarregar les seves delegacions a arquitectes de prestigi: la primera de totes, a Príncep Benlloch, a Fisac; la seu central, a la Rotonda, és de Valdés, la de plaça Rebés, de Florensa, i la de Carlemany, de Puig Torné.
