És molt possible que el lector hagi desfilat avui mateix –o que hi desfili al llarg del dia, o de la setmana– per sota del bust del bisbe Guitart, a la rambla Molines de la capital. Un humil i molt discret homenatge al Copríncep que va viure les hores probablement més difícils de l’Andorra contemporània –el seu pontificat va transcórrer entre el 1920 i el 1940, incloses per tant la Guerra Civil espanyola i els inicis de la II Guerra Mundial– i que potser no ha tingut la mala premsa d’Iglesias Navarri, el seu successor, però tampoc la fortuna mediàtica de Benlloch, el seu antecessor. Però si en parlem avui es perquè dijous va morir Manuel Cusachs (Mataró, 1933-2019), l’autor no només d’aquest bronze, sinó també de la imatge de Santa Bàrbara que des del 2000 protegeix –pedra de llamp inclosa– la vall d’Ordino. El vincle andorrà de Cusachs, artista de llarg recorregut i que practicava una figuració amb deriva expressionista, arrenca als anys 80 i es completa amb el documental Cusachs, intimitats d’una escultura, que li va dedicar el cineasta Jordi Gigó (1983) i amb L’armari blanc, una sèrie de 33 busts que el 2007 va consagrar a personalitats de la cultura catalana i en què al costat de Pla, Espriu, Martí i Pol, Porcel i Espinàs figura el nostre Antoni Morell.