Anem reedita ‘El llarg caminar d’un home bo’, el llibre-entrevista a l’anterior Copríncep, i publicarà a l’estiu ‘Set lletanies de mort’.
“No tenia cap afany de protagonisme i aquest país nostre, com tot país amb complex d’inferioritat, necessita edulcorar-se. Un home baixet, amb boina, que compra els calçotets al mercat dels dimarts potser no té prou glamur, per a segons qui...” Aquesta era la reflexió que li sortia a Antoni Morell posat davant del fet sorprenent, inqüestionable, que el copríncep amb qui Andorra va recuperar la plena sobirania i es va convertir en una democràcia constitucional i homologable als veïns occidentals només té al seu nom un remot viaducte sota d’Engordany. Res més. I que la figura de Joan Martí Alanis, bisbe d’Urgell entre el 1971 i el 2003, ha desaparegut pràcticament de la memòria pública. Morell el descriu com un home tímid, introspectiu, de naturalesa hamletiana, un “bisbe-persona” que desconfiava profundament de la política i que va saber renunciar quan va creure –diu Morell– que ja havia fet tot el que podia i havia de fer. I ho diu amb la voluntat reivindicativa i el coneixement de causa de qui va mantenir amb el bisbe una amistat “neta i profunda, tot i que mai no vam deixar de tractar-nos de vos”. Anem reedita ara El llarg caminar d’un home bo, conversa, més que entrevista, enregistrada a finals dels 90 a la casa que el germà de Martí tenia a Aubinyà, que va guardar dos decennis al calaix, que no va veure la llum fins al 2015, i que repassa la triple faceta de Martí com a home, com a bisbe i com a Copríncep. Diguem que El llarg caminar... va suposar el retorn de Morell a la intensa activitat literària dels seus últims anys, que va reeditar Borís I i Passaport sense nom, va enllestir Casa de la memòria –pendent de publicació– i va supervisar la reedició de Set lletanies de mort, que Anem promet per aquest estiu.
