El 5 de gener farà cinc anys, cinc, que Antoni Morell va fer mutis. Qui se'n recorda, avui, de l'autor de Set lletanies de mort, de Borís I i de La neu adversa? Ell tenia claríssim els llimbs que esperen als que se'n van: "Som un país absolutament desmemoriat: quan et mors et fan el gran funeral per passar de seguida a una altra cosa. Com si els morts fessin nosa. Però la culpa és nostra, que no hem sabut transmetre la transcendència que han tingut per al país certes persones". Doncs exactament això és el que li va passar a ell: va ser apagar-se els llums de Sant  Iscle, on li vam dir l'últim adeu, i passar immediatament a una altra cosa. Amb la mala fortuna afegida que el programa d'activitats que va organitzar el ministeri de Cultura per recordar-lo va coincidir amb la pandèmia, i quan es va reprendre ja va ser de forma diluïdíssima. I sí, Xavi Fernández va tenir la quixotesca ocurrència d'aixecar a la plaça de les Arcades una escultura en memòria seva. No se'n va sortir, perquè va tenir entre escassos i nuls suports, i potser va ser per això que també ell se'n va anar a l'altre barri. Pel camí s'ha quedat Mort, qui t'ha mort?, el manuscrit inèdit que per a sorpresa de tots va aparèixer entre els llibres i papers que havia llegat a la biblioteca de la Massana; Casa de la memòria, les memòries que deia tenir mig embastades, i el spin-off de Borís I, que també tenia coll avall. O com a mínim, això és el que deia.

Per això és una estupenda notícia l'aparició de Percepcions d'Andorra, que es presenta demà precisament a la biblioteca de la Massana –que no per casualitat du el nom de l'escriptor. Una iniciativa de la SAC que reedita en format comercial el llibre de bibliòfil escrit el 2013 i a quatre mans amb el jurista Pere Figuereda. En realitat, són quinze pastilles, quinze paràgrafs que destil·len la inquietud, per no dir la ràbia, que li generevan els tòpics, els estereotips i els llocs comuns que circulaven (i que circulen) sobre el nostre país. La primera percepció, per exemple, diu així: "Sovint s'ha dit que Andorra és una desmesurada carcassa comercial. El que no s'ha dit és que, més enllà d'inversemblants realitats i/o exageracions, és un país mil·lenari, modern però lleial, amb les seves inalienables arrels peculiars i diferenciades i alhora obertes a la universalitat".

Totes quinze percepcions segueixen aquesta mateixa estructura –el que sempre s'ha dit, i immediatament després, la rèplica que la matisa o desmenteix, en una mena de dialèctica aplicada al cas andosí– i sorprèn per als que estàvem acostumats a les implacables invectives que els últims anys va dedicar a la deriva social, política i també econòmica del nostre país com Morell assumeix com a missió personal restituir l'honor d'una Andorra que considera incompresa, per no dir vilipendiada: "Sovint s'ha dit que és una societat tancada en ella mateixa, claustrofòbica. El que no s'ha dit és que és un poble tolerant i hospitalari, com ha demostrat al llarg dels conflictes bèl·lics que han sacsejat els veïns del nord i del sud". És com si s'hagués cansat d'exercir de consciència moral i s'hagués entregat al plaer de reivindicar l'essència del que ell considerava l'andorranitat –de la qual ell va ser artífex principal, juntament amb Lídia Armengol i Manel Mas– condensada en la torna de cada percepció: "D'Andorra s'ha dit que és un paradís fiscal o una mena de cova d'Alí Babà. Però no s'ha dit que aquest dèbil argument ha servit  a alguns dels països que l'han titllat de no sabem quantes coses nefandes, per amagar-se  de manera hipòcrita les pròpies vergonyes". Pensin que és el mateix Morell que pocs mesos abans de morir era capaç d'afirmar que "que aquest país nostre, com tot país amb complex d'inferioritat, necessita edulcorar-se, ensucrar-se", que "urbanísticament hem trinxat el país, de mitja muntanya cap avall no queda res. Sembla un niu d'arnes. Un desastre total", o que "tot s'ha enfocat al turisme, tot, i el turisme no durarà sempre. Què farem, quan desaparegui? Ningú no ho ha previst. Hem practicat una política miop, de curtíssim termini".

A Percepcions hi trobaran el revers d'aquest Morell atrabiliari. Un Morell convertit definitivament en oracle: si sabem llegir-lo, sempre hi trobem una paraula, una idea, una guia aplicable a l'Andorra d'avui. I és això el que el converteix en un dels nostres escassos clàssics. El volum que ara veu la llum és, ja s'ha dit, la reedició comercial del llibre de bibliòfil editat el 2013 per Figuereda, a qui fins ara coneixíem per la seva obra estrictament jurídica (Les claus del procediment administratiu andorrà, Règim administratiu sancionador andorrà, Procediment administratiu en el dret andorrà),  i que a Percepcions, diu, va exercir d'"escuder" de Morell, proposant-li la idea que l'escriptor després polia: "Puc dir amb satisfacció que el resultat és un autèntic Morell".

El volum es completa amb una justificació del mateix Figuereda, pròleg del síndic, Carles Ensenyat, i epíleg de Nemesi Marquès.