Diari digital d'Andorra Bondia
L’’autor de ‘Borís I’ i ‘Set lletanies de mort’, en la presentació de l’últim número de la revsta ‘Ex-libris’, l’abril passat a la Nacional.
L’’autor de ‘Borís I’ i ‘Set lletanies de mort’, en la presentació de l’últim número de la revsta ‘Ex-libris’, l’abril passat a la Nacional.

Morell portàtil: amb ètica i estètica


Escrit per: 
A. Luengo

Repassem en una vintena de pastilles les opinions del novel·lista, pensador i historiador traspassat diumenge.

“Aquest paio era un fill de p... Pretenia que Catalunya es quedés Andorra. Sort que no se’n va sortir.” Amb aquestes irades paraules despatxava Antoni Morell la setmana passada, i arran de la publicació de La lluita per la República a la Seu, a l’Alt Pirineu i a Andorra, el periple polític d’Enric Canturri, l’alcalde republicà de la Seu als primers anys 30. Era raríssim en ell, que predicava la contenció dels clàssics, deixar-se anar d’aquesta manera, però Morell era home atrabiliari i visceral en la distància curta, les maquinacions de l’alcalde Canturri les va explicar fil per randa a 52 dies d’ocupació, i és evident que no el va perdonar mai.

L’actual generació de polítics –i sobretot, certa política local– era un altre objectiu freqüent dels dards dialèctics que ventilava a la tertúlia matutina que presidia a Cal Sinquede: no els perdonava la mediocritat, i encara menys les ínfules de nou-rics. I en un altre ordre de coses, es feia creus que dos dels escriptors catalans que més admirava –el poeta Joan Margarit i el periodista Antoni Puigverd– haguessin caigut en la temptació del victimisme lingüístic amb l’argument que el català, per sobreviure, necessitava ser la llengua oficial d’un Estat. “I Andorra, què és?”, s’indignava.

Aquest era el Morell aspre i directe, sense edulcorar, que després destil·lava en articles suaviter in modo –per dir-ho amb un dels llatinismes als quals ell era tan aficionat– però igualment contundents. En les següents línies repassem, en fi, les opinions del novel·lista, pensador i historiador sobre tot el diví i l’humà en un grapat de píndoles extretes de les entrevistes que va concedir els últims anys, coincidint amb la seva etapa literàriament més prolífica.

Andorra, 1968
“Tota la meva obra intenta donar forma a la visió que vaig tenir quan als 20 i pocs anys vaig tornar al país d’on havia marxat als nou per estudiar i m’hi vaig trobar un niu d’escurçons on ningú recordava els seus orígens.”

Divisa nacional
“La dignitat i l’honor consisteixen, al meu entendre, a ser modestos, a no confondre’ls amb l’orgull, a ser petits però respectats, a ser tancats però oberts, a servar la identitat obrint-nos al món sencer.”

Dos bisbes
“Martí no era un bisbe intel·lectual, sinó un bisbe-persona. És diferent. L’actual tampoc ho és. Un intel·lectual tendeix a la introspecció i es caracteritza per la reflexió. Vives em sembla que va a correcuita. Els esdeveniments se li avancen i ell ha de córrer per arribar-hi. Va massa ràpid.”

Estructures d’estat
“Un Estat normal ha de tenir la seva llengua, i això ja ho tenim. Hauria sigut desitjable que haguésim tngut també la nostra moneda, però això avui ja és inviable. I un Estat notmal hauria de tenir un Museu Nacional que recollís amb cap orteguià i sensibilitat lorquiana –‘Hay que cultivar lo que se lleva en la sangre’– la nostra història, amb les seves llums però també les seves ombres.”

Freudià
“Aquest país nostre, com tot país amb complex d’inferioritat, necessita edulcorar-se, ensucrar-se. Un home baixet, amb boina, que es compra els calçotets al mercat dels dimarts. Un home com era el bisbe Martí potser no té prou glamur per a segons qui.”

BPA
“Tot aquest embolic ens hauria de servir per plantejar-nos unes quantes coses: exportar cultura és una manera de canviar la imatge de paradís fiscal, de cova d’Alí Babà. Si hi ha alguna cosa que pot salvar aquest país és la cultura”.

Divisa personal
“Hi ha coses que només es poden dir amb ètica, que és indestriable de l’estètica. Sense insultar, que és com ara ho fan fins i tot a Casa de la Vall alguns que quan es posen el tricorni es transformen.”

Andorra, 2019
“Urbanísticament hem trinxat el país. De mitja muntanya cap avall no en queda res. Sembla un niu d’arnes. Un desastre total.”

Esport nacional
“Tot s’ha enfocat al turisme, i el turisme no durarà sempre. Què farem, quan desaparegui? Ningú no ho ha previst. Hem practicat una política miop, de curtíssim termini. La globalització, la inestabilitat internacional, el deteriorament de la identitat... Tot això que ningú no s’havia molestat a preveure passarà factura.”

Andorranització (bis)
“Hem de preservar el que queda. Em refereixo als monuments i també a la llengua. Per això cal ser molt estricte: primer de tot, a l’escola. Molta joventut no sap ni com es diu el cònsol de la seva parròquia. Això no pot ser. Cal una nova andorranització.”

Cosmopolitisme
“No podem pretendre ser ciutadans del món si no tenim els peus clavats a algun lloc. Els que es diuen ciutadans del món em fan gràcia. Jo no ho soc ni vull ser-ho.”

Tòtem
“Prefereixo considerar-me, modestament, la fletxeta dels jocs de pista de quan érem petits, que ajuda algú altre a anar endavant.”

Arquetip nacional
“Andorra n’és plena, de personatges fatus com Borís, que prometen l’oro i el moro –ferrocarrils, aeroports– i que no recorden el que menjàvem fa una generació, o que només hi havia dos metges a tot el país.”

Mort i enterrat
“Som un país absolutament desmemoriat: quan et mors et fan el gran funeral per passar de seguida a una altra cosa. Com si els morts fessin nosa. Però la culpa és nostra, que no hem sabut transmetre la transcendència que han tingut per al país certes persones.”

Perplexitat
“Fa vint anys, quan vaig ser escriptor del mes, a algunes escoles em deien, sorpresos: ‘Vostè és andorrà, oi? I escriu?’ Com si les dues coses fossin impensables. Avui ja no passa. El geni és un atzar, però és més fàcil que emergeixi si es publica molt que si es publica poc o gens.”

Economia del basar
“Ens agradi o no s’ha acabat una època. La de l’alcohol i el tabac. N’hi ha que es dediquen a fer voreres amplíssimes perquè s’hi passegi un turisme de qualitat que simplement ja no existeix, perquè les classes mitjanes estan desapareixent a marxes forçades.”

No-llocs
“Ens podem trobar, Deú no ho vulgui, una Andorra amb grans palaus de justícia, excel·lentíssims hotels i estacions d’esquí de primera categoria... però sense andorrans.”

Pessimista?
“No, però crític segur que sí. Començant per mi mateix, perquè fas balanç i surt el que surt. Crisi ve del grec i vol dir lluita, el porgader, el sedàs que serveix per destriar el gra de la palla.” 

Rondinaire?
“És clar que sí. Tal com van les coses, el que em demano és com ningú pot quedar-se callat. Tenim molts motius per rondinar. O no?”

Andorra
Antoni Morell
traspàs
portàtil
Borís
Set lletanies de mort
Comentaris: 1

Comentaris

Si el personatge de Cervantes era Quijote, el personatge del Sr. Morell era Antoni Morel. El sr. Morell s'hauria d'haver auto-novel·lat. L'ambaixada al Vaticà: quina gratificació més esplèndida va rebre del Sr. Albert Pintat pel llibre -per a ser interpretat a quatre mans- convidant obertament el país a votar caciquisme! D'exseminarista als honors de la cúria vaticana. O ser notari per un dia. Quina nove.la que no serà! Les autobiografies són exercicis força babosos de passar comptes amb tercers i de massa autojustificació. Esperem que el suflé s'abaixi, tanmateix. No ens precipitem a demanar: santo [laic] subito.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic