Mortadelo i Filemón fan 60 anys

Els mítics personatges Mortadelo i Filemón celebren el seixantè aniversari de la seva creació ben a prop nostre, concretament al museu del còmic de la Massana. Aquest és el motiu principal pel qual l’Associació Andorrana del Còmic, la Il·lustració i l’Animació ha organitzat aquesta exposició retrospectiva, va assenyalar el seu president, Joan Pieras. La mostra repassa en una desena de panells  grans la gènesi i algunes de les anècdotes d’aquests dos agents de l’organització secreta TIA (Tècnics d’Investigació Aeroterràquia) que han acompanyat la vida dels seus nombrosos fans, petits i grans. Va ser el 20 de gener de 1958 quan Francisco Ibáñez Talavera els va crear al número 1.394 de la revista Pulgarcito. 
Qui no s’ha fixat mai en el nas llarguerut de l’ingenu Mortadelo, el rei de la disfressa quan no va vestit de negre, que no té ni un cabell i que porta unes ulleres amb unes barnilles superllargues? I Filemón? És teòricament el llest de la parella d’agents, però al cap i a la fi és el que sempre acaba rebent els cops que hauria de rebre el seu company de peripècies. 
Precisament Ibáñez és el vincle d’unió entre la història dels dos agents secrets i la revista Tío Vivo, perquè hi va treballar els últims anys, i hi va publicar algunes de les seves sèries més famoses, com ara 13, rue del Percebe, Pepe Gotera y Otilio o Rompetechos. Ibáñez, nascut a Barcelona, encara continua dibuixant Mortadelo i Filemón, als seus 82 anys. Segons ell, en les diverses entrevistes que ha concedit, la clau de l’èxit de Mortadelo no és que estigui més ben dibuixat o menys, sinó buscar un guió que faci gràcia al lector, que tingui molts gags. El dibuixant considera que aquests personatges són com de la família. 
A més de Mortadelo i Filemón, els altres personatges que apareixen en les seves aventures són el Súper, cap de  Mortadelo i Filemón, sempre disposat a confiar en els seus millors agents per encomanar-los les missions més difícils; el profesor Bacterio, que fabrica invents que no sempre saben usar adequadament els dos agents; i la senyoreta Ofelia, secretària particular del Súper, disposada a atreure Mortadelo i de la qual ell en fuig tant com pot. 
Tío Vivo va tenir un recorregut de 160 números. La van  fundar el 1957 cinc dels autors més importants de l’editorial Bruguera, que van iniciar una aventura al marge d’aquesta editorial. Van ser Josep Escobar, José Peñarroya, Carlos Conti, Guillem Cifré i Eugeni Giner. Després de tres anys, però, van tornar a ser absorbits per l’editorial.  
L’exposició al museu del còmic promet molt perquè, a més d’ensenyar originals amb les aventures de Mortadelo y Filemón, també inclou la revista. Els originals que s’exposen de Tío Vivo pertanyen a col·leccionistes privats del país, entre els quals Joan Pieras, a l’associació del còmic i també n’hi ha algun del pare de la criatura, amb qui el president de l’ACA manté “una bona amistat”. La mostra va començar el 9 d’agost, però avui reprèn l’horari habitual, de dimarts a divendres, de tres a sis de la tarda, i el dissabte, fins a les set.