La monumental cronologia verdagueriana d’Àlvar Valls i Roser Carol, a les llibreries a partir del 12 de maig.
Què feia mossèn Cinto el 25 d’agost del 1883? On va dir missa? Amb qui va dinar? On va dormir? Va escriure alguna carta, algun poema, relat o llegenda? Per casualitat alguna revista en va publicar un text, o algú (i qui) en va ressenyar l’obra o la figura? D’acord: es pot viure una vida plena i feliç sense conèixer detalls que exploren sense manies la intimitat del poeta i que poden semblar més dignes d’un voyeur que d’un lector devot. De fet, si el lector no és –per exemple– Jordi Pasques, és probable que no s’hagi plantejat mai aquestes preguntes. I molt menys que sàpiga respondre-les. Però una vegada formulades, és també possible que li hagi picat el cuquet de la curiositat.
Si és així, i coses més rares s’han vist, Àlvar Valls i Roser Carol han escrit el llibre que necessitava. Més que un llibre, un patracol que fregarà les 800 pàgines, que publicarà Verdaguer Edicions al primer número de la nova col·lecció Eines i que veurà la llum el 12 de maig en plena Festa Verdaguer (i a Folgueroles, com Déu i mossèn Cinto manen). Verdaguer dia a dia: cronologia de Jacint Verdaguer (1845-1902) dona exactament el que promet el títol, una aproximació cronològica a la vida i miracles del nostre home a través de 6.679 apuntacions, que és el nom que els autors han donat a les entrades ordenades per anys, mesos i dies que han pogut documentar capbussant-se en la literatura verdagueriana existent, des de la premsa de l’època fins a la copiosíssima correspondència que va mantenir, passant pels dietaris personals del poeta.
I de postres, la bibliografia
La Cronologia, diuen els autors, s’estructura “per ordre natural, any rere any, mes rere mes, dia rere dia, excepte aquells mesos i dies que no hi ha cap esdeveniment documentat, que simplement no apareixen, i cobreix tota la vida de Verdaguer, des del naixement fins a finals del 1902 per recollir el ressò que va tenir el seu traspàs, el 10 de juny d’aquell any”. El patracol es completa amb els reglamentaris índex, l’onomàstic amb 1.400 antropònims, i el toponímic amb 1.200 noms de lloc, “que constitueixen un clar exponent de la figura de Vedaguer, tant pel que fa al nombre de persones amb qui es va relacionar com per l’heterogeneïtat i la identitat sobresortint de moltes d’elles, així com de la quantitat de llocs (de tres continents) amb què va tenir contacte directe o indirecte”.
La Cronologia és una obra exhaustiva i sense precedents en la literatura catalana, a la qual Valls i Carol (o al revés) han consagrat quasi dos decennis de feina i que tindrà l’any que ve un efecte col·lateral igualment formidable: Bibliografia general de Jacint Verdaguer (1864-2022), que publicarà també Verdaguer Edicions: una altra marató verdagueriana que ressenya a través de 7.000 fitxes bibliogràfiques tot el que s’ha dit, escrit i pensat sobre el poeta, obres majors i menors, poesia, prosa, teatre, articles, discursos i pròlegs, càntics, himnes i goigs, traduccions, epistolaris i partitures sortides de la seva mà, i també monografies, ponències, biografies, perfils, evocacions, semblances, pròlegs, prefacis, rutes, itineraris i guies literàries escrites per altres. Un altre monument verdaguerià, vaja, de nou sense precedents en l’àmbit literari català, que no és “ni una obra de crítica textual ni filològica” i que els autors consideren el “canemàs” d’una futura “summa verdagueriana més aprofundida i més complexa”. Veurem qui té el coratge de prendre’ls la paraula.
Però potser els ha quedat pendent de resoldre el dubte amb què obríem aquesta pàgina. Doncs bé, resulta que el 25 d’agost del 1883 va ser el dia que mossèn Cinto va arribar a Andorra. L’apuntació amb què deixen constància de tan magne esdeveniment diu exactament així: “25.08.1883, dissabte. Montcalm-Pica d’Estats-Andorra. En un dia plujós, inicia de bon matí l’ascensió a aquests dos cims veïns i al capvespre arriba al port fronterer de Creussans i s’endinsa a Andorra. Anota al quadern: ‘Lo guia m’ensenyà, tres o quatre hores més avall, uns conreus i em digué que vers allí m’havia d’endreçar’. La baixada és summament penosa fins a l’indret del Castellar, on troba una cabana habitada que li permet menjar i passar la nit”.
La jornada andorrana de Verdaguer
La primera i efectista jornada andorrana de mossèn Cinto va ser la del 25 d’agost del 1883. Per Creussans, a peu, amb maleta i paraigua, perquè plovia. La setmana següent la va passar Verdaguer visitant els seus amics andosins, que no eren pocs, ni tampoc menors, i trescant per les nostres muntanyes. La Cronologia, ho acabem de veure aquí dalt, en deixa reglamentària i telegràfica constància. L’endemà de l’arribada, per exemple, el trobem a Ordino: “Es lleva a punta de dia i diu missa al poble de Llorts. Dina a la Casa Rossell, hoste de Josep de Riba, secretari de la Sindicatura de les Valls, on s’instal·la uns dies”. Li devia agradar la companyia perquè s’hi queda dos dies més. El dilluns, 27 d’agost, el va dedicar a l’excursionisme: s’enfila fins a la vall de Rialba, al Casamanya i “probablement”, diuen els autors, als estanys de Tristaina. I amb tota seguretat va ser durant aquesta visita quan li dedica a l’amfitrió l’exemplar dels Idil·lis i cants místichs que avui es conserva a la Nacional: “A D. Joseph de Riba, recort de nostra anada á Casamanyha, son amich en Jesus y Maria, Jacinto Verdaguer”. L’1 de novembre el trobem a la capital: visista Sant Miquel i el llac d’Engolasters, que li inspira el relat que inclourà a les Rondalles, i fa nit a la Casa Guillemó: una làpida a la façana en commemora avui aquella efemèride. L’endemà, en fi, emprèn la retirada nord enllà: “Remunta la vall de la Valira d’Orient i passa per les Escaldes, Encamp, el santuari de Meritxell i Canillo. Pernocta a Meritxell o a Canillo”. La resta, el 12 de maig.
