Albert Naudín conclou ‘Canigó, 1883’ amb els episodis andorrans del periple que va inspirar el poema èpic. L’estrena, a la primavera.

Produeix cert efecte, vostès comprendran, topar-se amb mossèn Cinto pul·lulant per Casa de la Vall, amb el síndic Francesc Duran com a guia d’excepció. I això és exactament el que va passar ahir a la tarda, aprofitant que el recinte estava tancat al públic perquè tan alta excepció reclamava discreció. Verdaguer s’hi va deixar caure acompanyat de l’equip de rodatge de Canigó, 1883, la segona part del docudrama Maleïda, 1882, que dirigeix de nou el català Albert Naudín i que conclourà precisament amb l’etapa andorrana del periple que va inspirar el celebèrrim poema èpic que protagonitzen, en fi, el cavaller Gentil i la fada Flordeneu.

Però això és a Canigó, el poema; a Canigó, la pel·lícula, el protagonista absolut és el mateix Cinto, que evoca el 1901, ja al final de la seva vida, la magna aventura que l’estiu del 1883 el va portar a recórrer el Pirineu en una excursió circular que havia de començar i acabar al mateix cim del Canigó però que va donar per conclosa l’11 de setembre del 1883, dos dies després de sortir d’Andorra per Pimorent.

Aquest últim tram és el que avui ens interessa. Recordin que mossèn Cinto va entrar en territori andosí el 25 d’agost, i que ho va fer per Creussans i no per l’Angonella, com per una mala interpretació dels diaris del poeta va deixar dit Esteve Albert a La vella Andorra vista per mossèn Cinto. Avui sabem que no, que va entrar per Creussans. O com a mínim així ho sosté amb vehemència Jordi Pasques, que exerceix com a assessor històric de la pel·lícula. Venia de fer la Pica d’Estats, amb la maleta i el paraigua. En qualsevol cas, la primera nit andorrana la va fer a la cabana del Castellar, l’endemà a primera hora va dir missa a Llorts i els quatre dies següents va descansar a la Casa Rossell d’Ordino, convidat per Josep de Riba, a qui per cert va dedicar un exemplar dels Idilis i cants mistichs (“Recort de nostre anada á Casamanya, son amich en Jesus y Maria, Jacinto Verdaguer”).

L’endemà del Casamanya baixa a la capital, ara a cal Guillemó, i hoste del síndic Francesc Duran, a qui l’historiador Domènec Bascompte, per cert, presta molt convincentment la còrpora. I es veu que aquella mateixa tarda va visitar Casa de la Vall. Va berenar a la cuina amb el síndic i les seves filles, i aquest és precisament l’episodi que es recreava ahir. Avui soparan a cal Colat de la Massana, que mossèn Cinto no va arribar a trepitjar, que se sàpiga, però que farà per un dia de Casa Rossell, avui impracticable, ja saben. I soparan amb els coberts originals que Verdaguer va fer servir fa 140 anys, conservats de miracle a Patrimoni.

L’efecte krakatoa
El periple andorrà de mossèn Cinto es completa amb la visita a Engolasters i al santuari de Meritxell. El 2 de setembre va dormir a la rectoria de Soldeu, i els dies següents els va dedicar a grimpar pel Puig de la Cabaneta i Pessons. Va marxar el 7 i sense esperar la festa de la mare de Déu perquè –sosté Pasques, en una hipòtesi fabulosa que no quedarà aquí– l’equipació del Krakatoa va refredar sobtadament l’atmosfera i la neu amenaçava de tancar el port d’Envalira. No es va quedar per comprovar-ho.

L’equip de rodatge recorrerà aquesta setmana tots els punts de l’etapa andorrana –Casamanya, Creussans, Incles, Pessons, cascada de Moles, pont de Sant Antoni– i el rodatge, que va arrencar fa dos anys, conclourà al setembre a Vic.

Canigó, 1883, combina una part d’estricta ficció –amb mossèn Cinto de gran, interpretat per l’actor Lluís Soler, que li explica l’epopeia pirinenca a un extasiat Anton Busquets, rendit admirador del poeta i editor de la revista Joventut– i el documental dramatitzat, amb la recreació del periple vint anys abans, amb un Verdaguer en plenitud –la necessària per grimpar durant tres mesos pels cims més alts de la carena– encarnat com en la primera entrega per l’actor Santi Pocino. L’etapa andorrana, diu el director, “és potser breu però decisiva per comprendre i contextualitzar una història que a banda de l’estricta aventura excursionista pretén també retratar la personalitat d’un home que no va dubtar a enfrontar-se als poderosos d’aquest món”.

La pel·lícula, en fi, s’ha rodat amb uns modestíssims 20.000 euros reunits a través d’una campanya de micromecenatge, el guió el firma Bernat Gasull, l’elenc el completen Sílvia Bel (la fada Flordeneu) i Xavier Boada (mossèn Jaume Collell, amic íntim del poeta) i l’estrena està prevista per a la primavera. La primera part, Maleïda, 1882, va rebre fa dos anys el Gaudí al millor documental.