‘Mr. Hand Solo’ comença la collita

La pel·lícula sobre David Aguilar, premi al millor documental al Boston SciFi, s’estrenarà a la primavera en sales comercials a Barcelona.

Primer festival, primer premi. I dels grossos: millor documental al Boston SciFi, que dit així potser no els digui gaire, però que resulta que amb 46 edicions és el més veterà dels festivals de gènere ianquis, que no està malament. Ho recordava ahir encara amb certa incredulitat a la veu el director, Hèctor Romance: “Pensa que només érem cinc documentals a concurs, i que un d’ells era Kubrick by Kubrick, amb entrevistes inèdites al director de Senderos de gloria. Sincerament, pensàvem que el premi seria per a ells. Així que et pots imaginar la sorpresa quan la matinada de diumenge ens van dir que havíem guanyat!”

L’emoció és lògica perquè Mr. Hand Solo és el seu primer llargmetratge. Ja saben: la història de superació del lauredià David Aguilar, que va néixer amb síndrome de Poland. Per dir-ho ràpidament, a partir del colze no té braç, i estem parlant del dret. I és clar, de les pròtesis que des de petit –avui estudia Bioenginyeria a la Universitat Internacional de Catalunya– es va construir amb peces de Lego. Produït per Imminent, la pel·lícula es va rodar entre l’estiu i la tardor del 2019. S’hauria d’haver estrenat l’any passat, però òbviament la Covid va obligar a retocar el calendari. Al final va ser el 22 de gener a Illa Carlemany.

Només això ja era una proesa, perquè els documentals –facin memòria de l’últim que hi han vist– rarament arriben a la pantalla gran. És clar que jugava a casa. Però en lloc de la setmana pelada inicialment prevista, va aguantar quatre en cartellera: mig miler d’espectadors, que potser no semblen gaires, però tinguin en compte les restriccions per la pandèmia, un passi diari i aforament reduït. Tot i així, les tres primeres es van saldar amb plens. Un èxit local, d’acord, però amb què Filmax, que s’encarrega de la distribució internacional, n’ha fet prou per llançar-se a l’aventura: a la primavera l’estrenarà als cines Girona i al Filmax Granvia de Barcelona, també recalarà als cines Guiu de la Seu, i l’objectiu realista, diu el productor Josep Pozo, d’Imminent, és que s’estreni en deu o quinze sales i entrar després al circuit escolar, on un documental com Mr. Hand Solo pot tenir molt de recorregut.

Molt més del que somiava fa tan sols un mes, quan es va estrenar a Escaldes i es conformava a saltar directament a plataforma: “El cas és que amb la pandèmia s’estrenen molt poques pel·lícules, i això és una oportunitat per a nosaltres, que en circumstàncies normals rarament hauríem estrenat en una sala. Això és així, però també és veritat que la història del David és molt potent”.

El pas següent? Romance només té un objectiu: “Que el vegi com més públic millor, i el premi de Boston pot ser una empenta important de cara a altres festivals.” Les gestions les porta directament Filmax, però Pozo pensa més a colar-se en cites de primer nivell internacional - Tribeca, Sundance, Palm Springs, als EUA, i Sant Sebastià i Sitges, a Espanya- que no a prodigar-se per cites de segona fila on potser podria carregar el medaller.

El millor de tot és que tot això no és flor d’un dia: tant Romance com el mateix Pozo formaven part de l’equip de El fred que crema –el primer, com a ajudant de direcció, el segon, a la producció– que es va acabar de rodar dissabte. I Pozo, en fi,  empalmarà amb el del curt Plastic Killer, amb José Mota i Carlos Iglesias, que es rodarà al març entre Madrid i Andorra i on exerceix com a guionista, director i productor.

Amb la mà al cor: ara es penedeixen de no haver vist Mr. Hand Solo, oi? Doncs un servidor també.