El ministeri designa Eva Martínez, Zoe, finalista aquest any, comissària de la pròxima edició de la Biennal.

Murmuri, la instal·lació d’Eve Ariza per al pavelló andorrà de la Biennal de Venècia, no anirà a Artalroc ni tampoc s’exposarà temporalment en cap altra ubicació. Tot això ja ho sabíem. El que és nou de trinca és que el ministeri, propietari de l’obra, ha recuperat la idea inicial de buscar-li un espai públic per tornar-la a muntar i deixar-l’hi de forma permanent. Un espai que idealment hauria de ser interior, però que també podria ser a la via pública. En el primer cas, una de les propostes que la directora del departament, Montserrat Planellas, té sobre la taula és el Rosaleda, actualment en restauració i fins on –segur que ho recorden– es mudaran a finals del 2018 (quasi) tots els serveis de Cultura. No hi ha res de tancat i la idea és molt embrionària, però seria sens dubte un destí molt més lluït que embalar en caixes els 9.520 bols de fang que constitueixen Murmuri i guardar-los al magatzem. La via pública no està del tot descartada, perquè és una instal·lacció elàstica que fàcilment es pot adaptar a qualsevol espai arquitectònic, però tindria certs inconvenients. Assenyaladament, el vandalisme: caldria elevar la instal·lació per dificultar-ne l’accés, i el cas és que Murmuri és una obra essencialment interactiva, que convida el visitant a parar l’orella per escoltar el so que emet cada bol. Si s’ha d’enfilar o, directament, és impossible acostar-s’hi, perd gran part del seu sentit.

Així que ja es veurà, però sàpiguen que, amb una mica de fortuna –i de paciència– la podrem sentir un dia a Encamp. L’altra bona notícia de la Biennal és estrictament comptable: quan falta encara un mes llarg perquè es clausuri la 57a edició ja hi han desfilat més de 40.000 visitants, una xifra que duplica llargament els 18.000 que van passar el 2015 pel pavelló andorrà, i que supera també el balanç final del 2011 (32.000 visitants), i del 2013 (31.000). En aquest canvi de tendència hi té molt a veure –segons el ministre portaveu, Jordi Cinca– tant la qualitat de la instal·lació, “que està tenint un èxit remarcable”, com la nova ubicació del pavelló, al Palazzo Ca’Cappello Memo, molt mes cèntric que les dues sales de l’Spiazzi de fa dos anys.

La 57a Biennal està a punt a passar per tant a la història, i a la convocatòria dels Tallers d’Art –oberta fins al 8 de gener, i d’on han de sortir els tres projectes que competiran per una plaça al pavelló del 2019– es va afegir ahir la designació de la nova comissària: serà Eva Martínez, Zoe, artista, professora, llicenciada en història de l’art i postgrau en direcció i gestió d’empreses i plataformes culturals, i que el 2015 va participar a la, diguem-ne, fase final dels tallers d’art. Zoe substitueix Míriam Ambatlle i Javier Balmaseda, i segons la nota oficial se l’ha nomenat “no només per la seva intensa trajectòria com a artista i docent sinó també perquè compta amb una interessant experiència com a gestora cultural de plataformes, projectes i esdeveniments artístics”, així com “pel seu caràcter emprenedor i la seva visió creativa i original del món de l’art”.

Fa dos anys ho va intentar des de l’altra banda, ja ho hem dit, amb Lost Origin, aquella nina de drap XXL –feia dotze metres d’alçada– que regalimava una col·lecció d’extremitats a mig fer i carregades de bonys, nafres, pústules i tumors. I llavors tenia molt clar el que significava Venècia: “La Biennal és un aparador bestial i si hi acabés anant tinc una cosa claríssima: l’espectador no ha de sortir indiferent, li he de generar inquietud, incomoditat, fàstic... Hi ha tantes coses per veure, i de tan bones, que impactar-lo és l’única manera que es recordin de la teva obra”. Així que ja es poden fer una idea de quina serà la seva línia.