Es dirà finalment Museu Carmen Thyssen Andorra i la previsió és que obri al Nadal del 2016 amb una selecció d’obres de grans mestres internacionals del segle XX i fins a l’actualitat. Ens referim, és clar, a la pinacoteca de l’antic hotel Valira, que va néixer oficialment ahir amb la firma dels estatuts de la fundació Museu Andorra, que estarà regida per un patronat de sis membres: la ministra de Cultura, Olga Gelabert, que actuarà com a presidenta i que exercirà el vot de qualitat; el ministre de Turisme, Jordi Camp, i la directora de Promoció cultural, Montserrat Planelles, per part del Govern; i la mateixa baronessa, amb el càrrec de vicepresidenta, i el seu fill Borja, tots dos amb caràcter vitalici, així com l’administrador de la família, Jordi Macià, per part dels Thyssen. Una fundació pública, amb personalitat jurídica pròpia, de caràcter cultural i sense ànim de lucre, constituïda amb l’objectiu de “mantenir, conservar i promoure la col·lecció Thyssen Bornemisza que s’exposarà al museu de l’antic hotel Valira”, en paraules de la ministra Gelabert.

La primera decisió del patronat va ser el nomenament del director artístic i del gerent del Carmen Thyssen Andorra: el primer serà el lauredià Guillermo Cervera, nebot de la baronessa i fins ara conegut en la faceta de mestre reboster, que retorna a la seva primera vocació -va estudiar Museologia i va estar estretament vinculat a la col·lecció Thyssen en els seus inicis professionals-, i el segon, Josep Farràs, que ja exercia com a gerent de les fundacions ONCA i ENA. Cervera va avançar les línies mestres del nou equipament, una sala completament diàfena que ocuparà els 400 metres quadrats de la planta baixa del Valira i on s’habilitaran no només l’espai pròpiament expositiu sinó també la recepció, la botiga i un àmbit especialment condicionat per acollir el programa pedagògic que sota el nom d’Educathyssen complementarà l’oferta museística.

Pel que fa al contingut, encara per definir, l’exposició inaugural recorrerà l’art de l’últim segle fins a l’actualitat, “amb artistes internacionals de totes les escoles i estils”. A partir d’aquí, les mostres que s’hi succeiran tindran “continuïtat” entre elles, però cadascuna amb una personalitat “pròpia” perquè “la col·lecció Thyssen permet moltes combinacions i totes d’una qualitat excepcional”. Atenció aquí perquè les obres que desfilaran pel nou espai procediran de la col·lecció Thyssen, que les cedeix gratuïtament: de tota la col·lecció, incloses les que s’exposen al Thyssen-Bornemisza de Madrid perquè, com va dir la baronessa, “es tracta d’una col·lecció privada i lliure”. Ja ho veurem.

Un lloguer de 6.000 euros mensuals

Un altre dels serrells pendents és el nombre d’exposicions anuals: quan l’exministre Albert Estee va llançar l’operació Thyssen, l’abril del 2014, es va parlar de quatre l’any; Gelabert ho va retallar setmanes enrere a una de sola. Els últims dies s’ho ha degut repensar i ahir augurava que tant el nombre com el contingut estaran lligats a la temporada turística, “perquè no és el mateix el turista que ens visita a l’estiu que el que ho fa a l’hivern”. En canvi, el que sí que sembla decidit és la quantitat d’obres que s’exposaran: inicialment s’havia parlat d’una quarantena; el director, de nou a la baixa, considerava ahir que d’acord amb la superfície de la sala, entre 20 i 25 obres seria una quantitat “ideal”: “No es tracta de dir ‘He visitat el Thyssen’, sinó de gaudir de les obres, i això passa per adequar-se a l’espai i que no es mengin les unes a les altres”. En la mateixa línia es va manifestar la baronessa: “Fa temps que els grans museus internacionals de l’estil del Getty programen exposicions temporals amb una vintena d’obres: poques, però que es vegin bé”. Pel que fa a l’hipotètic trasllat al futur edifici The Cloud, no ho va descartar, i Guillermo Cervera va ser més contundent: “Ho estem estudiant, però l’opció de present i de futur és el Valira”.

No és un tema menor, perquè el museu és una operació a quatre bandes en què també hi tenen veu la propietat del Valira, Reig Patrimonia, que ha assumit els costos de l’adequació de l’espai, així com el comú d’Escaldes, que es farà càrrec del lloguer: Gelabert el xifrava ahir en prop de 6.000 euros mensuals. En canvi, no va aclarir l’aportació del seu departament, que assumirà el manteniment de les instal·lacions i l’activitat ordinària del museu.

A l’hora dels parlaments, en fi, la baronessa es va mostrar encantada amb el Valira i va explicar la iniciativa perquè “tot i que m’agrada contemplar una pintura en la intimitat, és clar que sí, l’art ha de ser per a tothom: com més persones hi puguin accedir, millor”. De la seva banda, i deprés de qualificar d’“històric” un any, aquest 2015, “que marcarà un abans i un després en la cultura andorrana” -per les falles, és clar, i també pel museu- la ministra Gelabert es va referir a l’impacte “no tan sols cultural sinó també social i econòmic que experimenta l’entorn on s’instal·la un museu Thyssen”. Així s’explica la presència del ministre Camp al patronat. En canvi sorprèn que precisament per això no s’hagi fet encara la previsió del nombre de visitants que haurien de desfilar pel Thyssen perquè fos viable. Per cert, l’entrada, de pagament.