La terrassa de l’antic hotel Rosaleda s’estrena aquest vespre com a escenari del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP). De las Alpujarras a Arafat. Cants sagrats entre l’orient i occident es titula el concert amb què Samira Kadiri i l’Ensemble Andalusí hauran de lluitar contra tan potent contraprogramació com un eclipsi. Música contra la foscor. El festival continua fent camí: va passar per Castellciutat i hi ha cites properes a Estamariu, Vilanova de Banat i la Seu. 
 
Dimecres de la setmana passada, mentre em dirigia al Castell de Castellciutat per escoltar el concert ofert pel conjunt d’origen belga La Caccia, pensava en com es devia percebre un eclipsi, a casa nostra, durant el segle XIV. Era el segle en què va viure i compondre la seva música Guillaume de Machaut, el compositor protagonista d’aquest nou concert ofert pel FeMAP. Els astrònoms de l’època, gràcies a les taules Alfonsines, ja eren capaços de predir-los. No cal dubtar que aquest saber els convertia en individus poderosos, però també sospitosos. Perquè en aquells temps, la profanació de les esferes celestes acostumava a ser un presagi de supersticions. I més si, en pocs dies de diferència, com va passar l’abril de l’any 1371 en les nostres latituds, a un eclipsi total de Sol (el dia 16) n’hi seguia un de Lluna (el dia 30). El músic, que va viatjar per tot Europa, no en devia ser aliè i és probable que fos a temps de gaudir, o patir, el fenomen, ja que va morir el 1377. Per lluitar contra aquesta foscor, tal com anunciava el programa de mà, el músic proposava un remei, tot deixant-se acompanyar en el seu anhel d’Amor, Alegria i Esperança (AAE).Una de les grans virtuts d’aquesta sala del castell de Castellciutat és la seva gran acústica. Em va estranyar, doncs, que Radio Clásica preferís l’església de Sant Feliu, a Sort. Recuperar a través de la ràdio un concert que ja has escenificat o escoltat en directe esdevé una rara experiència. A casa, mentre intentes recordar què et va suggerir aquella música, pots recuperar-ne l’emissió mitjançant les xarxes, mentre prepares, què sé jo, un clafoutis de cireres. De ben segur, la música t’ajudarà a enfornar-lo amb molt d’amor, a mesclar els ingredients amb alegria i a desemmotllar-lo amb l’esperança (AAE) que agradarà a tothom. Per contra, en directe és més probable que et deixis arrossegar per les reaccions del públic. En el cas de dimecres, es van mostrar més fredes quan els músics van tocar i cantar a un amor cortès, representat en cançons com Douce dame jolie, i de manera més animada quan els músics recordaven l’esperança i l’alegria que desperta l’amor, en la peça Je vivroie liement, que es desfermava en recordar el foc que desvetlla aquest sentiment d’esperança, que et pot portar a arriscar-ho tot, expressat en la peça Per tropo fede que va tancar el concert, reinterpretada com a bis.
 
Podríem dir, doncs, que en l’acrònim AAE, proposat per Guillaume de Machaut, s’hi amaguen bones eines per superar supersticions i animar el dia a dia. En tot cas, si els ha picat la curiositat i volen comprovar en la seva pell quins són els efectes de la música antiga en els instants previs a un eclipsi, poden acudir al concert que ofereix el FeMAP a Encamp aquest vespre. Samira Kadiri i l’Ensemble Andalusí els ho mostraran des de la terrassa de l’antic Hotel Rosaleda, seu del ministeri de Cultura.