El 1885, la tela Marina amb vaixells, de Jeanna Maria Charlotta Bauck (Estocolm, 1840- Múnic, 1926) va formar part d’una gran col·lectiva celebrada a la capital bavaresa. De la valoració atorgada a l’obra dona idea el fet que fos una de les seleccionades, d’entre els dos centenars llargs de la mostra, per ser inclosa al catàleg. L’obra surt dels radars fins que el 2014 es posa a la venda en una subhasta. Només un any més tard torna al mercat. Però, oh! sorpresa, apareix signada per José Gartner, notable pintor de marines espanyol. Per què aquesta manipulació? Probablement perquè encara avui, en ple segle XXI, el mercat prefereix –i valora més, i paga més– el treball sorgit d’una mà masculina. Aquesta és, si més no, la hipòtesi que llança Pilar Giró, comissària de l’exposició que el Museu Carmen Thyssen Andorra obrirà el 21 de febrer, Sons, Analogies musicals a la pintura. 

Sons remet primerament, resulta obvi, a la sinestèsia, en la línia de Khrôma, però a l’inrevés. Però remet també, precisa Giró, al so de veus silenciades, com la de Bauck. El pastís, per cert, es va descobrir precisament quan la col·lecció de la baronessa es va interessar per la peça. Va ser aleshores quan Giró va demanar una cata i, efectivament, allà a sota romania la signatura original. És aquesta, recorda la comissària, historiadora de l’art i gestora cultural, una de les funcions de col·leccions i museus: la recerca. 

Tretze (quasi) inèdites
Però la de Bauck no és més que una de les 31 peces que conformen la nova proposta del Thyssen (primera mostra de l’equipament, per cert, que no està comissariada per Guillermo Cervera). D’entre elles n’hi ha tretze que, com la de la pintora sueca, si no són totalment inèdites, sí que s’exhibeixen en un dels espais Thyssen per primer cop. Alguna està signada per algú de tan conspicu com el modernista català Ramon Casas (Arlequí), o per l’argentí César Paternosto (Fils d’aigua, Intervals), o pel barceloní Laureà Barrau, que amb obres com aquesta, Dones cosint sota el sol, se’l relaciona amb Joaquín Sorolla pel magistral tractament de la llum. I així, dèiem, fins a tretze. 

Enguany es commemora el centenari del naixement d’Antoni Tàpies i l’exposició aprofita l’avinentesa per exhibir una de les seves peces, A, Desert. B, Solitud. És, no cal dir-ho, un dels reclams mediàtics de la proposta. Per on desfila de nou aquesta presència constant d’Eliseu Meifrèn. A poc a poc el públic habitual se’l va fent seu. En aquesta ocasió, els seus Velers remeten, és clar, a la calma, el silenci, l’harmonia.

De les relacions entre el canal visual i el canal auditiu que vol explorar la proposta, del concepte sinestèsia, un bon punt de partida, però l’exposició no assenyala recorreguts, tot i que sí marca àmbits, podria ser Esports d’hivern IV, Chamonix, de Pere Pruna i Oceans (que servirà de bandera a l’exposició). L’esportista caiguda sobre la neu evoca aquest “paisatge de silencis”, apunta la comissària. I caldrà rebuscar a la imaginació, o entre els records, el so vespertí que acompanya un Llogaret gallec com el de María Antonia Dans, o les clarianes de la Granja de Newell Convers Wyeth. 

L’àmbit del Moviment (hi ha Compàs, Cadència, Polifonia, etcètera) el confien a les teles protagonitzades per la dansa. “Al quadre hi ha el moviment congelat, però tots percebem que hi ha un abans i un després, és clar”, recorda la comissària. Hi ha un quadre de danses populars a El ball improvisat, animada escena amb paisatge tropical de fons, de Gustave Alaux; la protagonista de Joan Cardona i Lladós balla per bulerías, al d’Emili Grau Sala, una parella s’entusiasma amb el ball Mussete i Manuel Benedito Vives retrata una bailaora.  I així, dèiem, fins a sumar 31 teles.

I si amb Khrôma el Thyssen es va bolcar amb la música (confiada a Oriol Vilella) no hi haurà res que soni a Sons, es preguntarà aquí el lector? Per descomptat que sí. Les partitures sortiran en aquesta ocasió de les mans de Kic Barroc, Lluís Cartes, Lluís Casahuga i Laura García, en un projecte aixoplugat per la Fundació ONCA. Però per conèixer el projecte musical haurem d’esperar-nos al 21 de febrer.