Dirigeix ‘Entre tu i jo no en fem un’ en un cartell on destaca la premiada ‘Història d’un senglar’.

Ens ha quedat una temporadeta, que hi farem, però no ens posarem ara a somicar. A partir d’aquí només podem donar bones notícies i la primera de totes en aquesta 63a Temporada és la presència al cartell d’Ester Nadal, que tora al Comunal –és a dir, a casa– amb Entre tu i jo no en fem un. Dit així potser no ho reconeixen, però de seguidaveuran com sí: l’obra la protagonitza l’actor Quim Llisorgas, és a dir, l’Hèctor de Com si fos ahir. Ja comencen a lligar caps, segur. I a Entre tu i jo... repassa una vida –té 27 anys–  que ha sigut més aviat una carrera d’obstacles des que en néixer li van diagnosticar la síndrome de Joubert, raríssima i que li afectava el moviment, la visió i la parla. Vaja, que fins als 5 anys no va aprendre a caminar.

Les autèntiques dificultats van aparèixer quan va arribar a secundària i va comprovar en persona que el sistema educatiu català no estava preparat per atendre una persona amb les seves peculiaritats. Ell i la seva mare van portar la lluita fins als jutjats, i aquesta és essencialment la història que el Quim, ja convertit en actor, el seu somni, explica en aquest monòleg. A banda de dirigir, Nadal es posa en la pell dels personatges femenins que desfilen per la vida del protagonista, i val a dir que la presència andorrana la completa la música en viu de Lluís Cartes.

Una història de superació amb tots els ets i uts que anirà precedida d’Història d’un senglar (5 d’octubre), en paraules del director de Cultura de la capital, Jan Cartes, “el millor que haurem vist al Comunal els últims anys”. Es tracta d’una proposta metateatral dirigida per Gabriel Calderón i interpretada per Joan Carreras, “dos monstres de l’escena catalana”, diu de nou Cartes, que l’any passat va merèixer dos premis Butaca i un Max.

Història d’un senglar segueix la peripècia d’un actor que fins ara s’havia hagut d’acontentar amb papers secundaris i a qui de sobte li cau la grossa: encarnar Ricard III, el despietat monarca que no va dubtar a pelar els seus nebots per accedir al tron d’Anglaterra retratat per Shakespeare, per malnom el Senglar perquè ho trinxarà tot per aconseguir els seus objectius, com el porc fer quan busca menjar. L’actor s’imbueix tant del personatge que acaba convertint-se en un petit dèspota que esbronca director, companys, tècnics i el mateix Shakespeare si l’hagués tingut a l’escenari. I tot plegat, per parlar-nos de passions tan humanes com l’ambició, l’ànsia de poder i el ressentiment.

Musical amb Corbacho
Si Història d’un senglar és la proposta glamurosa i chic de cartell, la mediàtica és Love, Love, Love un espectacle tan multitudinari –mig centenar d’actors, cantants i músics– que s’ha hagut de programar al Centre de Congressos i que repassa l’evolució de l’enamorament –que com tots els éssers vius, neix, creix, es reprodueix i finalment mor, què hi farem– a través d’una col·lecció de hits de la història de la música, des de Bach, Mozart, Beethoven, Verdi i Wagner fins a Elvis, els Beatles, Bruce Springsteen, Madonna, Elton John, Kate Perry i Beyoncé. A l’escenari, la Simfònica del Vallès i la Love Rock Band, i dos televisius, José Corbacho i Ramon Gené, com a mestres de cerimònies (7 de desembre).

Completa el cartell Jo dic mai més, quatre monòlegs amb testimonis de supervivents de la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial i amb referències a Ucraïna, que forma part del programa paral·lel de l’exposició Refugiats, que organitza Cal Pal. La dramatúrgia i interpretació són a càrrec de Ferran Castells, dirigeix Teresa Devant i de nou aquí hi ha presència andorrana a les videoprojeccions (Hèctor Mas i Dani Arellano) i a l’espai sonor (Kic Barroc i Lluís Casahuga). Se n’han programat dues funcions, el 9 i el 10 de novembre.

Sant Julià: sense Temporada, sense Pera però amb Pastorets
Ho advertia la setmana passada Josep Majoral: l’auditori Claror no estarà operatiu fins d’aquí a un any. I això, si no sorgeixen contratemps. Així que els lauredians ja poden dir adeu al teatre com a mínim fins al setembre del 2024. Sant Julià es perdrà per tant dues temporades, tres, si hi sumem la de l’hivern passat. Aquesta és la mala, pèssima notícia no només per als lauredians sinó per als teiatrerus en general, perquè la baixa del Claror, on es fan una desena d’obres per curs, ha reduït a la meitat el cartell. I això és molt en un país on el teatre es programa amb comptagotes. La bona és que sí que hi haurà ‘Pastorets’, assegura el Comú. Una altra cosa és on. Tampoc tindrem el sempitern Joan Pera, però això no queda clar si és una bona o una mala notícia.