Nazis que floreixen com bolets

Durant molts anys, l’única prova gràfica de la presència de soldats alemanys a casa nostra va ser la cèlebre fotografia amb l’esvàstica onejant al pal de la duana francesa del Pas de la Casa que Francesc Pantebre va disparar el 16 de gener del 1944. Un parell d’anys enrere s’hi va afegir una formidable sèrie amb quatre fotografies, de nou al Pas, i de nou amb un grup de soldats i oficials alemanys com a protagonistes. Jordi Casamajor en va caçar còpia en una parada de la Paperassa: s’hi veia un grup de militars posant relaxadament a la duana, uns a la barrera, altres al voltant d’un camió de la Werhmacht, un parell d’oficials pul·lulant entre les barraques del Pas i una altra vegada dos soldats enfilats dalt d’una penya. La sèrie havia sortit a subhasta al portal Delcampe, i no vam arribar a saber qui en va ser el feliç comprador. Però les còpies ja circulaven. Afortunadament.

 

Semblava que un miracle com aquell seria impossible de repetir. Però ens equivocàvem. Quan l’editor Oliver Vergés i l’historiador Claude Benet buscaven material per il·lustrar Traces de la II Guerra Mundial a Andorra es van topar amb aquestes dues no menys formidables imatges que tenen aquí al costat: a la de dalt ens trobem de nou a la duana francesa del Pas. Del costat andorrà, un grup de civils; del francès, dos militars, un dels quals sembla que amb el braç aixecat, fent la salutació a l’estil nazi. A diferència de la fotografia de Pantebre, a la cantonada de la caseta no hi ha ni pal ni molt menys esvàstica. En qualsevol cas, si els militars són efectivament alemanys, l’hem de datar entre mitjans de novembre del 1942, quan Hitler ocupa el que quedava de la França Lliure fins als Pirineus en resposta a la invasió aliada del nord d’Àfrica, i l’agost del 1944, quan les últimes unitats alemanyes desplegades a la frontera acaben passant-la en direcció a Espanya i entregant-es a les autoritats franquistes per evitar caure en mans dels aliats.

 

La segona fotografia és encara més interessant per la ubicació, absolutament inèdita: per la indumentària, les reglamentàries gorres de plat i els abrics llargs, sembla que dos oficials alemanys es dirigeixen cap a Sant Joan de Caselles, seguits per dos uniformats més. Si es confirmés, seria la primera vegada que es documenta gràficament la presència de soldats nazis més enllà del Pas. La fotografia, però, va generar certs dubtes. Vergés diu que el van sorprendre els pals de telèfons a l’altura de l’església, però encara més la torre metàl·lica que apareix al fons, just darrere del campanar. Tot plegat, diu, li genera el dubte de si ens trobem davant d’un fake. A primer cop d’ull molt ben fet, però que si es confirma que es tracta d’una torre extemporània acabaria resultant un fake molt destraler.

 

En qualsevol cas, aquí van els dos documents, perquè els experts en la matèria hi diguin la seva. Pel que fa a la presència alemanya, recordin la molt documentada incursió de la Gestapo, la nit del 29 de setembre del 1943, que amb l’entusiasta col·laboració de la vegueria francesa i la delació de Niko, el fals resistent, pretenia desmantellar la xarxa de passadors que operava des de l’hotel Palanques de la Massana, i que va acabar amb la detenció de cinc oficials polonesos i del conductor, Eduard Molné, i l’episodi que relata el contrabandista francès Pierre Saint Laurens a Contes de faits: segons ell, certa nit que s’havia aturat a descansar al cap del port s’hi va topar un camió de jueus enganyat pels seus guies i que un tal Trouvé, esbirro d’infausta memòria al servei de la vegueria francesa, pensava entregar al destacament alemany del Pas.