Ni aigua beneita ni donar-se la pau

L’última missa oberta als fidels que va dir mossèn Ramon Sàrries a l’arxiprestal de Sant Esteve va ser la vespertina del 14 de març, just el dia que es va declarar l’emergència sanitària. La pròxima, segons el calendari que des del Govern li han insinuat –més que assegurat– serà la de l’1 de juny, si es confirmen els bons auguris del ministre Martínez Benazet. Dos mesos i  mig sense eucaristia... amb feligresos, perquè mossèn Ramon, com tots els seus col·legues, ha dit cada dia missa a porta tancada. 
Així que l’1 de juny a Sant Esteve. Però com es poden imaginar no serà, de moment, una missa com les de tota la vida. Com a mínim, pel que fa a les condicions físiques en què es dirà. Com en la resta d’activitats, també l’Església haurà de complir les normes de seguretat, higiene i distanciament que ens acompanyaran com a mínim durant els primers mesos de la nova normalitat: d’entrada, i seguint les normes dictades per la Conferència Episcopal Espanyola, l’aforament –entre 250 i 300 persones, en el cas de Sant Esteve– es reduirà a un terç. O més, perquè diu mossèn Sàrries que al començament es limitarà a mig centenar de fidels, distribuïts, a més, d’una manera molt concreta: dues persones al primer banc, una a cada punta, i una al següent, però al mig, i tornar a començar.
Es tracta, naturalment, de respectar la distància de seguretat, diu mossèn Sàrries. Un “comitè de benvinguda” –riu– rebrà els fidels a la porta d’entrada, comprovarà que tothom porta la mascareta reglamentària, els dispensarà gel desinfectant i els anirà distribuint pels bancs del temple seguint la sèrie 2+1+2+1.
No cal que passin per les piques d’aigua beneita: buidar-les per evitar un possible focus de contagi va ser una de les primeres mesures que els mossens van prendre, abans i tot que es declarés l’emergència sanitària. Arribat el moment, tampoc no es donarà la pau, de nou per evitar el contacte. El que sí que es mantindrà és naturalment la comunió, l’essència de la missa. Explica mossèn Sàrries les diverses modalitats que s’han assajat als països que van més avançats en el desconfinament i on ja s’ha pogut celebrar l’eucaristia: en general, amb mascareta –parlem del sacerdot– però a mà, sense guants.
A Alemanya, sempre a l’avantguarda, s’ha arribat a instal·lar una mampara per separar el mossèn del feligrès, de manera que la forma se li dispensa per sota. Mossèn Sàrries no té intenció d’arribar a tant... si no és que així li ho exigeixen les autoritats sanitàries. Tampoc acaba de veure clar això de la mascareta, però quin remei, rondina. “Podria ser pitjor si ens fessin portar visera!” La prova de foc arribarà el 7 de juny, el primer diumenge amb missa de 12 i on espera una afluència no direm que massiva però sí considerable. Mossèn Sàrries recorda que segueix vigent la dispensa de la missa dominical, i recomana que padrins i persones vulnerables es quedin de moment a casa.
I si costarà batre el rècord de dos mesos i mig sense missa oberta a Sant Esteve, sàpiguen que l’últim bateig a l’arxiprestal va tenir lloc a mitjans febrer –després es va encadenar la Quaresma, que no es bateja, i l’emergència sanitària– i que aquest any encara no s’hi ha celebrat cap matrimoni. Ni un. El primer està emparaulat per a mitjans juliol, i les comunions, que no s’han pogut celebrar al maig, es traslladaran al setembre... si les condicions sanitàries ho permeten, és clar.
Per cert: la missa del 7 de juny, amb organista. Com Déu mana.