Ni una sanció en 22 anys

Política Lingüística no ha hagut de castigar cap infracció de la llei del català des que va entrar en vigor, el 2000.

Cap sanció, ni una de sola, des que la llei d’ordenació d’ús de la llengua oficial va entrar en vigor el gener del 2000. Política Lingüística no ha hagut de castigar en tot aquest temps cap de les infraccions investigades pel servei perquè tots els expedients que hi han arribat s’han acabat resolent favorablement, i després de seguir el seu curs reglamentari, les empreses o entitats denunciades van acabar rectificant i adequant la retolació, la publicitat o l’atenció al client al que estableix la llei. 

Ho ha dit el director del servei, Joan Sans, en la presentació de la nova campanya per al foment del català, que arrencarà demà sota el lema La llei del català ens dona drets i deures, que s’allargarà fins al 2 de desembre i a què s’han destinat 58.000 euros, la quantitat més elevada dels últims anys per a una campanya d’aquestes característiques. Així que cap sanció en 22 anys. I d’ocasions no n’han faltat. De fet, en el que portem d’any, i segons dades aportades pel mateix Sans, Política Lingüística ha rebut una seixantena llarga de queixes, quasi el 80% de totes les que va tramitar el 2021. La xifra ha anat creixent de forma sensible, i només cal prendre les referències del 2016, quan se’n van registrar 16, i el 2019, quan va ser 28. L’any passat van fregar les 80.

Pel que fa a la tipologia, la major part dels expedients oberts aquest curs constitueixen presumptes vulneracions de l’article 15 de la llei, que obliga els establiments a redactar en català rètols i publicitat. Però també se n’ha detectat una de nova, que és l’ús de llengües diferents a l’oficial a les xarxes socials, especialment en la publicitat. En canvi, i contra el que pugui semblar pel rebombori que precisament a les xarxes generen aquests presumptes casos, són molt menys nombroses les queixes per no haver sigut atès en la llengua oficial, com estableix taxativament l’article 3.

En tots aquests casos, diu Sans, s’activa la Unitat de dinamització, els tècnics del servei comproven els fets denunciats i insten la rectificació –posar en català el rètol o la publicitat, per exemple– en un marge de temps raonable, i de moment totes les contravencions s’han resolt dins del termini. No hi ha per part de l’Administració una voluntat sancionadora, diu la ministra, Sílvia Riva, ni per part de les empreses la intenció d’incomplir amb la llei: “Sovint el que passa és que no són conscients que el català és l’única llengua oficial i acaben retolant en altres llengües. Se’ls explica, ho entenen i ho rectifiquen”.

Precisament per reforçar aquest coneixement la nova campanya posa l’accent en els drets dels ciutadans a ser atesos en català en tot lloc i circumstància i en l’obligació de les empreses (i de les administracions) de posar tots els mitjans perquè això sigui possible. Ho farà a través d’un desplegament de panells publicitaris en opis i marquesines, així com en autobusos i mitjans de comunicació, amb missatges “clars i entenedors” i la reproducció de nou dels articles de la llei, amb especial atenció als suports virtuals i a les xarxes socials. També s’han editat 30.000 díptics amb imant que es repartiran per totes les cases i empreses del país.