Nit literària: retallada general

Les modalitats de contes i narracions i de divulgació científica també s’estrenyen el cinturó: de 5.000 a 3.500 euros.

Fa temps que es veia venir: alguna cosa falla en la Nit literària. Només així s’explica que un premi com el Principat d’Andorra d’investigació històrica, que el Consell General dotava generosament amb 15.000 euros, quedés desert les últimes tres edicions, i totes tres amb una participació paupèrrima: tan sols un original s’havia presentat a concurs. El síndic, Vicenç Mateu, ja va advertir l’any passat que una ensopegada com aquesta no es podia repetir i va insinuar un replantejament del guardó, que finalment ha arribat per la via de la dotació: el guanyador de la pròxima edició –que es decidirà, per cert, el 9 de novembre a l’hotel Guillem d’Encamp– s’endurà una bossa de 10.000 euros, que continua sent considerable però que és exactament la meitat del que l’historiador Jacinto Bonales es va endur el 2012, l’última ocasió que es va dotar. Per dir-ho clarament: en cinc anys el Principat d’Andorra ha passat de 20.000 a 10.000 euros. El president del Cercle de les Arts i de les Lletres, Joan Bur­gués, insisteix que el premi d’investigació històrica és un cas “particular” i especialment “complex”: “Sempre ha costat, que hi hagi participació, i tampoc no ajuda que les bases no permetin que el guanyador s’hi presenti fins passades dues edicions; de fet, la tònica ha sigut històricament aquesta.”

Diu Burgués que aquesta edició s’ha fet un esforç extra i que espera “repetir o millorar” la participació del 2016. Però és que en el cas del Principat d’Andorra això, ja ho hem vist, equival pràcticament a res. El cas és que no és l’única modalitat del cartell que ha vist com li estrenyien el cinturó: el Fiter i Rossell de novel·la, l’altre buc insígnia de la Nit literària, ha experimentat idèntica retallada: de nou aquí s’ha passat dels 15.000 a 10.000 euros de bossa, i una altra vegada assistim a l’aprimament exprés del guardó, que fins al 2012 repartia una generosa bossa de 20.000 euros que el convertien en un dels més ben dotats de la literatura catalana.

També amb el Fiter i Rossell, la deixadesa de l’organització va culminar amb una participació esquelètica i dues edicions desertes –les del 2011 i el 2012– que van obligar el ministeri de Cultura a prendre decisions dràstiques: la retallada va arribar el 2013 i, tot i que la participació –curiosament– s’ha mantingut en nivells dignes –l’any passat hi van concórrer disset originals–, aquesta edició hi ha hagut nova tisorada. Cultura ho justifica en la “tendència en premis de característiques i ressò similars a atorgar dotacions més sostenibles”, considera que els 10.000 euros actuals encara constitueixen una bossa “més que satisfactòria” i recorda que la participació del ministeri en la Nit literària va molt més enllà de l’estricta dotació del Fiter i Rossell: també sufraga, a través de subvencions, “una part important de la vetllada”, de manera que l’aportació total de Cultura a la Nit literària –conclou– frega els 20.000 euros.

El cas és que les retallades, que com veiem van començar el 2013, no han afectat només els premis dotats per institucions públiques. També s’han retocat –a la baixa, naturalment– les modalitats de divulgació científica i de contes i narracions, dotats per MoraBanc fins ara amb 5.000 euros i que a partir d’aquesta edició repartiran respectives bosses de 3.500 euros. No és la primera vegada que això passa: anys enrere Crèdit Andorrà també va retallar els dos guardons que patrocina: el premi Grandalla de poesia va passar de 6.500 a 3.500 euros, i el de teatre, de 6.000 a 3.500. Burgués ho atribueix de nou a la reformulació dels patrocinis que va provocar la crisi: “Si ells consideren que la dotació era massa elevada no hi podem fer res més que avenir-nos-hi; de totes formes, hem vist retallades similars en cartells dels països veïns; vull dir que no ens passa res d’extraordinari, i si mirem els premis, continuen sent importants.”

I en això té raó, perquè les deu modalitats de la Nit literària encara repartiran 45.300 euros en premis. I ajudarà a matissar certa sensació de decadència la recuperació del premi de ciència-ficció, que fins al 1998 duia el nom de Juli Verne. La retirada del patrocinador el va posar llavors al congelador i ara torna de la mà del Grup Maestre, que dota els 2.000 euros del nou guardó. Les bases de totes les modalitats, per cert, a http://bloc.cercleartsilletres.net/wordpress/.

Ordre, seny i sentit comú

No és la Nit literària l’únic cartell que ha patit tisorada. Aquesta mateixa setmana el ministeri de Cultura retallava de 10.000 a 8.500 euros la dotació del premi Carlemany per al foment de la lectura. Culminava així un molt higiènic procés de racionalització dels guardons patrocinats per les entitats públiques, i convindria en aquest punt recordar que encara no fa un decenni el Govern havia arribat a destinar a saraus més o menys literaris xifres que avui ens semblarien exorbitants: el mateix Carlemany va estar dotat fins al 2010 amb... 42.000 euros! Una bossa que el col·locava al top 5 dels més ben dotats de la literatura en català i al mateix sac del Sant Jordi, el 23 d’abril, i –de seguida hi tornem– del Ramon Llull de Planeta. Però és que, a més, l’últim Govern liberal va instaurar el 2008 aquells mastodòntics Carlemany internacionals, que repartien en total 60.000 euros més. Per sort, només es van convocar una vegada i van ser una de les primeres víctimes del Govern socialdemòcrata. També va revisar i finalment liquidar la participació en el Ramon Llull de les lletres, que entre el 2007 i el 2010 havia assumit en solitari: 90.000 euros més! De tot això només en queden uns altres Ramon Llull, que no tenen res a veure amb l’artefacte de Planeta i que reparteixen en conjunt 14.000 euros. Comparat amb la disbauxa anterior, xavalla.