Diari digital d'Andorra Bondia
Tres dels quatre autors locals que van pujar ahir al podi: Albert Ginestà (Contes i narracions, abm ‘I.real’), Carles Sánchez (Assaig literari, amb ‘Èpica i història: l’Andorra d’Isabelle Sandy’) i Sofia Masegosa (Investigació històrica, amb ‘La vida teatral a Andorra’).
Tres dels quatre autors locals que van pujar ahir al podi: Albert Ginestà (Contes i narracions, abm ‘I.real’), Carles Sánchez (Assaig literari, amb ‘Èpica i història: l’Andorra d’Isabelle Sandy’) i Sofia Masegosa (Investigació històrica, amb ‘La vida teatral a Andorra’).

Nit Literària, talent local


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Quatre dels set premis repartits recauen en autors del país, i el barceloní Ignasi Serrahima s’endú el Fiter i Rossell de novel·la amb 'La mare del temps'.

No hi va haver la notícia bomba de l’edició passada, quan l’encampadana Núria Gras es va endur el Fiter i Rossell amb Paradís d’ombres –feia vint anys, vint, que la grossa de la Nit Literària no se l’embutxacava un autor del país– i en aquest sentit la vetllada va tornar al que n’ha estat històricament la tònica: el guardó, dotat amb 10.000 euros, va recaure en l’Ignasi Serrahima (Barcelona, 1969), economista de formació, consultor profesional i instal·lat a Madrid després d’haver desfilat per Londres, Indiana i Arizona, amb La mare del temps, la seva segona novel·la i el relat d’iniciació i de descoberta del Cisco, un nen dels 70 que creix en la mena de comuna més aviat hippy que el seu oncle ha muntat a Sant Cugat.

L’autor ens fa assistir a la construcció d’un personatge que busca omplir el buit que deixa una mare morta prematurament, i el segueix fins a la maduresa –abans d’ahir, com qui diu– a través dels episodis que li han de permetre respondre la gran pregunta: qui sóc? La mare del temps constitueix un gir total respecte a la seva novel·la anterior –Onesimus, un thriller internacional amb conspiració inclosa– i a l’hora dels parentius, Serrahima els busca en autors anglosaxons com Thomas Pynchon –de qui Arseni Sugranyes, recorden?, es va apropiar un temps el careto–, John Irving i el canadenc Robertson Davies.

Així que no hi va haver sorpresa. Però és que la d’ahir va ser la clàssica Nit que admet totes les interpretacions: el nombre d’originals havia crescut lleugerament respecte a l’edició anterior –però no gaire, de 42 a 50, i a anys llum dels 101 del 2011–, només dos premis va quedar deserts –però un va ser precisament el renascut Juli Verne, que tan sols havia rebut, mal presagi, un original a concurs en la segona convocatòria, i l’altre, el MoraBanc de divulgació científica–, i quatre dels set premis que sí que es van dotar van recaure en autors del país. Talent local.

El matís és que dos d’aquests quatre no van ser pròpiament premis sinó accèssits. Començant pel Principat d’Andorra d’investigació històrica, l’altra estrella de la Nit, novament a la corda fluixa: els que acostumen a veure el got mig ple –amb el president del Cercle, Joan Burgués, al capdavant– al·legaran que s’ha trencat la nefasta ratxa de les quatre edicions anteriors, que havien quedat desertes. Aquesta, no, és veritat, perquè el jurat va artorgar un suculent accèssit de 5.000 euros a la filòloga Sofia Masegosa per La vida teatral a Andorra entre 1900 i 1970, que dóna exactament el que promet el títol –amb parada i fonda a En terra d’Andorra, de Jacint Martisella, estrenada el 1934 i considerada la primera obra d’autor andorrà; el Pessebre Vivent d’Esteve Albert, la figura proteica de Sícoris, pare del Ball de l’Ossa, i la peripècia del quadre escènic del Cercle Moral i Recreatiu. Però el cert és que el de Masegosa era l’únic original que concorria al guardó: per molt que l’organització ho vesteixi de seda, la feina de difusió ha tornat a fallar estrepitosament, però això ja no és lamentablement notícia en el cas del Principat d’Andorra.

Els altres autors locals que van sucar en la Nit d’ahir van ser el lauredià Albert Ginestà, l’escaldenc Carles Sánchez i el massanenc Raimon Quintana. Ginestà es va embutxacar per segona vegada els 3.500 euros del Sant Carles Borromeu de contes –que ja va guanyar el 2010– amb I.real, col·lecció de relats que van des de la història alternativa de Cendres fins al fantàstic d’Empremtes i l’anticipació d’Immòbil. Sánchez, de la seva banda, es va endur el Sant Miquel d’Engolasters d’assaig literari (2.000 euros) amb Èpica i història: l’Andorra d’Isabelle Sandy, prometedora aproximació al decisiu segon terç del nostre segle XX a través de les tres obres andorranes de Sandy (Els homes d’aram, Nits andorranes i La nova Andorra). Un ptracol a mig camí entre la història, la literatura i la sociologia i que utilitza les eines de la literatura comparada, i una absoluta raresa de la qual, per cert, ha anat deixant pinzellades a les pàgines d’Opinió del BonDia. Finalment, Quintana va esgarrapar un accèssit del Crèdit Andorrà de teatre, dotat amb 1.500 euros, per El torb.

El palmarès, en fi, el completen el Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta, dotat amb 6.800 euros, que va recaure en l’escriptor barceloní Joaquim Brustenga per Deu minuts, i el Grandalla de poesia (3.500), en la tarragonina Nuria Abad (1961), que ja n’havia quedat finalista el 2005 amb Çalat. Ahir le va guanyar amb La fosca, dietari poètic en què –diu– va intentar expressar les emocions –ràbia, incertesa, por, angoixa– que li van generar el diagnòstic d’un càncer de mama, la immediata operació i la subsegüent teràpia: “Escriure des de la malalatia i sobre la malaltia i amb una voluntat estètica tot allò que em guardava per a mi mentre passava per les diferents fases del tractament, i d’una forma menys intel·lectualitzada i hermètica del que havia estat fins ara la meva poesia”. Abad –Auda Gascón per nom de ploma– es va endur el 1995 el Ramon Comas i Maduell dels premis Ciutat de Tarragona amb Papers de dona.

Andorra
Ordino
COMA
nit
Literària
Gras
Serrahima
Ginesta
Masegosa
Sánchez
Auda Gascón
Número de vots: 11
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic