The Boss Fest estrena divendres i dissabte edició de primavera amb sis bandes locals

Un local, dos escenaris, sis bandes i dotze hores de música en directe. Aquesta és la proposta, esperem que guanyadora, de la segona edició de The Boss Fest, divendres i dissabte al Tarter, per obra i gràcia de Pepe Izquierdo, l’ànima del local, i de Juli Barrero, que deixa per una vegada la guitarra i el micròfon i es calça el barret de director artístic. Recordin  que la fórmula la van assajar al novembre amb un cartell conceptualment clavat, perquè es basa en el directe i el talent de casa. Va ser aquella una primera edició de prova, destinada al públic de casa, i va anar prou bé –hi van desfilar més de 300 espectadors, diu Barrero– com perquè uns i altres s’hagin decidit a provar amb una edició de primavera i en plena Setmana Santa. L’objectiu ja no és fer pujar  fins al Tarter l’espectador nacional, sinó captar el turista que aquests dies inundarà el país.

Per aconseguir-ho, Izquierdo & Barrero, o al revés, tornen a confiar en un grapat de bandes locals, que toquen tots els pals i que combinen la veterania contrastadíssima d’Old School i, atenció, de Punkers Love the 80’s –té mèrit, perquè Perséfone acaba de clausurar la gira europea de Lingua Ignota i a l’estiu recorreran els EUA de costa a costa– amb la joventut descarada de Makuka, una de les noves promeses del circuit. El millor de tot no és que The Boss es consolidi com a local per al directe, sinó que molt probablement hi haurà una tercera edició a l’estiu. La continuïtat dependrà, òbviament, de la resposta del públic, perquè cal recordar que The Boss Fest és una iniciativa 100% privada i aquí cap institució no hi ha posat ni un euro. Però és que a més, independentment que The Boss Fest repeteixi o no, Izquierdo ho té clar: “El que vull és que els músics sàpiguen que The Boss és casa seva, que tindran les portes del local sempre obertes perquè sabem que no és fàcil trobar un espai on tocar”. Es poden comptar amb els dits d’una mà, entre nosaltres, amb el plus que The Boss Fest paga els bolos amb el reglamentari caixet i amb la reglamentària cotització a la CASS. Pot semblar molt evident, però en ple 2024 encara és habitual el contrari, com si els músics visquessin de l’aire. I que consti que no és una impressió, ho diu Barrero.

Per a iaios i friquis
L’única diferència respecte a la primera edició, la de tardor, és que es redueix de tres a dos els dies del festival i que aquesta vegada no hi haurà un cap de cartell diguem-ne internacional, com al novembre va ser Joan Masdeu. Repeteixen dos dels artistes que van estrenar The Boss Fest –Freyja i Quim Salvat, llavors en format cantautor, ara amb la banda al complet–, s’hi afegeixen el folk “per a iaios i friquis” de Flutedogs, la proposta vocal de Doctora Casilda, que el mateix s’atreveixen  amb Rocío Jurado que amb Rosalía i Rihanna, DJ Benne i, tornem-ho a dir, Punkers Love the 80’, Old School, i Makuka, que compareixerà amb un repertori que combina els temes propis i covers de hits dels 80 i un segon disc a punt de sortir del forn.

Per resumir: que l’invent que Izquierdo & Barrero es van treure l’any passat de la màniga no era flor d’un dia. Ara depèn del públic –és a dir, de nosaltres– que no ho sigui de dos. Si els agrada el directe, que es noti. Perquè no tenen excusa.