No era Uzcudun (i quina llàstima)

El boxejador que intercanvia ganxos amb Casi Arajol pare a Casa de la Vall no és el campió espanyol dels pesos pesants sinó el català Benet Samper, enrolat a l'anomenat Exèrcit de Catalunya i implicat en els Fets de Prats.

L’alegria ens ha durat tres setmanes: exactament, el que hem trigat a identificar de forma fefaent el boxejador de gran estil, això sí, que intercanvia uns ganxos a Casa de la Vall amb Casimir Arajol pare, en algun moment del 1926. Li havíem posat el nom de Paulino Uzcudun, la gran llegenda de la boxa espanyola de la primera meitat del segle XX, triple campió d’Europa dels pesos pesants, que va perdre un sol combat per KO en la seva vida: l’últim, el 1935, davant d’un joveníssim Joe Louis al Madison Square Garden.

Ho sostenia Casi Arajol fill, el nostre, a partir de la memòria familiar. I no diran que constituïa una formidable notícia haver assistit a un improvisat combat d’Uzcudun a la seu del nostre humil parlament. Tan formidable que al final ha resultat ser una estupenda mistificació. L’home amb botes polaines que desafia els nostres púgils no és Uzcudun, en fi, sinó Benet Samper, que era un bon aficionat a la boxa, de seguida ho veurem, però no triple campió d’Europa, i que tampoc era un pes pesant com el basc, que feia 1,78 d’alçada i fregava els 90 quilos de pes. Proporcions de banda, n’hi ha prou a comparar-ne les faccions per comprovar que tot i una vaga retirada no són la mateixa persona.

La pregunta ara és òbvia: qui era, aquest Samper? I la resposta la dona Estat Català a Andorra: els homes de l’exèrcit de Catalunya als Cortals d’Encamp, publicat el 2013 al recull de conferències de la SAC per l’historiador Climent Miró. El bon Samper formava part de la tropa desplegada per Francesc Macià als Cortals per preparar la invasió de Catalunya –prevista per a l’1 de novembre del 1926, els anomenats Fets de Prats de Molló, un fracàs absolut. Samper i una dotzena més de minyons s’havien establert a Encamp amb la coartada d’explotar-hi la mina de l’Orri Vell, amb Benet Mas i Bonaventura Armengol, el Mestre Orelleta, com a contactes locals. Samper, en fi va ser un dels detinguts arran de la desarticulació del complot, i segons el seu nebot, Lluís, es va exiliar a Bèlgica, on va exercir, atenció, com a espàrring dels professionals locals. Durant la II República espanyola va fer d’escorta, primer de Macià i després de Companys –no devia ser tan mal boxejador–, va sobreviure durant la Guerra Civil a un atemptat anarquista i, a la Mundial, als alemanys, que se la tenien jurada com a membre de la Resistència. Potser no va tenir la celebritat d’Uzcudun, però la seva no va ser una vida precisament anodina.