Deia l’altre dia l’orguener Albert Blancafort deia que a Meritxell li toca un orgue contemporani, a to amb el llenguatge arquitectònic de Ricard Bofill. Sonava sensat i per aquesta mateixa regla de tres també ho semblava que l’estrena del Santuari amb un gran orgue –el modularde Michelotto i Tamburni, amb els seus 851 tubs, tres teclats i pedaler– fos una peça radicalment experimental. I això és el que va proposar Ignacio Ribas amb El jardí flotant, l’obra per a percussió i orgue que ell mateix ha escrit i que ahir sonava a Meritxell en rigorosa estrena universal. Una peça dura –ell en va dir heavy– i exigent, extrema i sense concessions, 63 minuts de música tímbrica amb incursions atonals, amb la melodia substituïda per un espai sonor que creaven notes mantingudes fins a l’extenuació –és el que té l’orgue, que pot tocar una nota indefinidament, pensin en As Slow As Possible, amb acords que s’arroseguen un any i mig!– on anaven entrant i sortint la bateria d’instruments de percussió que van desplegar els tres músics del grup Amores: ara una marimba, ara els gongs, el vibràfon, els crotals, les caixes, els tambors o les cortines. No escoltàvem res de tan disruptiu des que el quartet Cosmos va desfilar fa un parell d’anys per la Temporada de la capital, i només per això ja cal celebrar l’audàcia de Ribas, perquè no tot comença en Buxthehude ni acaba en Messiaen. El festival d’orgue ens ha obert l’últim quart de segle ulls i oïdes a d’altres sonoritats –ahir tocava combinar orgue i percussió, però també l’ha maridat anb clavecí, saxo, trompeta, viola de gamba, oboè, flauta travessera i fins i tot ones Marterot– i això li haurem d’agrair sempre, però potser no era just ahir, el dia que jutjàvem les prestacions sonores de Meritxell amb un gran orgue, l’ocasió de posar-se experimental. Tindrem una nova oportunitat el 20 de setembre, amb l’organista italià Paolo Oreni. I no s’ho perdin perquè no han sentit res igual: si l’orgue és per naturalesa un instrument de so potentíssim, a Meritxell rebervera de forma portentosa. Ara ja ho sabem.
