El Govern no ha renovat la Comissió de Toponímia, i té des del 2014 al calaix l’última proposta de Nomenclàtor.
Si es prenen la molèstia de buscar el Nomenclàtor d’Andorra a can Google, es trobaran amb la sorpresa majúscula que la pàgina web del ministeri de Cultura remet al decret aprovat l’octubre del 2010 per l’executiu de Jaume Bartumeu, reglamentàriament publicat al BOPA i, per tant, (se suposa que) vigent.
Això és el que passa als països civilitzats. Amb una excepció: Andorra. Resulta que el Nomenclàtor vigent és sistemàticament ignorat no només pels irredempts lauredians, que contra el que estableix la grafia oficial mai no han deixat d’escriure Canòlich (amb h), Juberri (amb b) i Auvinyà (amb v), sinó que és el mateix Govern qui es desobeeix ell mateix, prescindint de les formes prescrites per la Comissió de Toponímia: Canòlic (sense h), Juverri (amb v) i Aubinyà (amb b). Per exemple, als mapes oficials publicats per Ordenament Territorial i a la retolació de la xarxa viària.
El més greu de tot –i així ho entén Liberals d’Andorra, que ha presentat una pregunta escrita que la ministra haurà de respondre en la pròxima sessió de control del Govern– és que la mateixa Olga Gelabert admetia el novembre del 2015 que la situació del Nomenclàtor generava “dubtes i incertesa”, i que de seguida que es resolguessin els “tres o quatre serrells pendents” el portarien al consell de ministres.
Han passat dos anys i mig –quatre, si comptem des que l’antecessor de Gelabert, Albert Esteve, es va comprometre a tenir el Nomenclàtor definitiu aprovat abans del fi d’aquella legislatura anterior– i el més calent continua a l’aigüera. L’última vegada que Gelabert en va parlar, i d’això fa dos anys, ja no tenia tan clara la urgència del dossier i ni tan sols s’atrevia a posar-hi terminis. Liberals sospiten, en fi, que l’executiu ha tancat el Nomenclàtor amb pany i clau al fons d’algun remot calaix del búnquer administratiu, i és ben fàcil confirmar-ho: el Govern no s’ha pres ni la molèstia de renovar la Comissió. El mandat triennal de l’última comissió expirava a la tardor, i mig any després continua vacant. De la mateixa manera, i seguint l’exemple del seu antecessor, Gelabert no s’ha reunit mai amb la Comissió per interessar-se per la situació del Nomenclàtor. Ara és impossible perquè no n’hi ha, però és que tampoc ho va fer els dos primers anys del seu mandat.
Per què crema?
La resposta cal buscar-la en l’última proposta elevada per la Comissió, el juny del 2014. Un document que tornava a proscriure les grafies dissidents per als tres topònims lauredians –Canòlich, Juberri i Auvinyà– i que preconitzava la doble adscripció provisional per als sis topònims de la Solana que es disputen Encamp i Canillo –el Maià, Clot de Maià, forats dels Clots, camí del Port Dret, riu de Sant Josep i tartera del Goter.
Segons fonts coneixedores del cas, el ministeri tem que Canillo portaria immediatament a la Batllia aquesta doble adscripció, ni que fos provisional. I que ho faria amb raons més que fundades: tant la Geografia i diccionari geogràfic com el Nomenclàtor del 2010 estableixen l’adscripció única a Canillo. Davant de la perspectiva d’obrir una crisi territorial, l’executiu ha optat per l’immobilisme i pel silenci. El Nomenclàtor al calaix i qui dia passa any empeny.
Tampoc hi ajuda la insistència de la Comissió en els topònims de la discòrdia: Canòlic, Juverri i Aubinyà. Però el cas és que un dels escassos llegats de l’etapa Bartumeu que Antoni Martí va assumir amb entusiasme va ser precisament l’acord del govern socialdemòcrata de corregir la Comissió –formada per experts nomenats pel mateix executiu amb la missió d’“actualitzar i homogeneïtzar” els noms de lloc del país– i restituir contra el criteri el de la Comissió els topònims “tradicionals”. És a dir: Canòlich, Juberri i Auvinyà. Aquest acord de govern -recordem-ho, del febrer del 2011: fa set anys!- s’hauria d’haver reflectit en el nou Nomenclàtor. Però el text presentat per la Comissió el maig del 2014 insistia en les formes acadèmiques i a més proposava, ja ho hem explicat, la molt salomònica doble adscripció per als topònims en litigi entre Encamp i Canillo. Davant de la perspectiva de desautoritzar de nou la Comissió i d’obrir una altra guerra del topònim entre parròquies afins, la solució ha sigut una altra vegada el mutisme.
Mentrestant, com ho hem d’escriure: Canòlic o Canòlich? Juverri o Juberri? Aubinyà o Auvinyà? Depèn. Segons l’únic Nomenclàtor vigent, el publicat l’octubre del 2010, la grafia oficial i, per tant, l’única correcta és la primera. Tot i això, el gabinet jurídic del Govern va avalar en temps d’Albert Esteve l’ús oficial de Canòlich, Juberri i Auvinyà, segons l’acord que havia pres el febrer del 2011 l’executiu de Bartumeu. Però tampoc ho devien tenir del tot clar perquè al mateix temps recomanava que es publiqués d’una vegada el nou Nomenclàtor amb les grafies corregides per decret. Pel que fa a Sant Julià, no cal dir que un Comú que es permet el luxe de treure l’accent de Naturlàndia i convertir-la en l’única esdrúixola que en català no s’accentua encara tindrà menys escrúpols a conservar la h de Canòlich, definitivament l’únic topònim català –pensin en Bruc, Vic, Montjuïc– que conserva aquesta relíquia ortogràfica. Com si fossin de Bilbao, els lauredians!
