Nomenclàtor: la proposta de la Comissió, tres anys al calaix

Gelabert no s’ha pronunciat sobre el document presentat el maig del 2014.

L’última proposta de nomenclàtor de la Comissió de Toponímia –l’òrgan de caràcter consultiu que té com a funció “fixar gràficament els topònims andorrans”– dorm des del maig del 2014 el son dels justos en algun calaix del búnquer del Govern. Aviat farà tres anys, i es veu que el ministeri no n’ha fet prou per fer-se’n una opinió, recollir (o no) les propostes i publicar d’una vegada el Nomenclàtor oficial per acabar amb el que la ministra Olga Gelabert definia molt encertadament l’octubre del 2015 com una situació que generava “dubtes i incerteses”. I que els genera, perquè com diu el filòleg Ramon Sistac, professor de dialectologia a la Universitat de Lleida, expert de la Comissió i coautor de Llengua i literatura a Andorra i els Pirineus (Universitat d’Andorra), la forma oficial dels 4.237 topònims del Principat és la que consta al Nomenclàtor d’Andorra, que el Govern va aprovar el 13 d’octubre del 2010. És a dir, Canòlic, Juverri i Aubinyà. I és l’oficial des que reglamentàriament es va publicar el BOPA. Però resulta que ni el mateix Govern les respecta i opta per les formes irredemptes: Canòlich, Juberri i Auvinyà.

Que la cosa no és gaire regular ho tenia clar l’extitular de Cultura Albert Esteve, que s’havia compromès públicament a publicar el Nomenclàtor –en paper, s’entén– abans que acabés la legislatura anterior. També Gelabert, com a mínim l’octubre del 2015: “Queden tres o quatre serrells pendents: acabem de rebre l’informe [de la Comissió de Toponímia] i de seguida que ho tinguem clar ho portarem al consell de ministres.” Doncs ha passat un any i mig –tres si comptem des de l’època d’Esteve– i el Govern continua sense veure la llum. Amb l’agreujant que la ministra actual no s’ha reunit ni una sola vegada amb la Comissió de Toponímia des que va accedir al càrrec. D’acord que tampoc no és preceptiu que ho faci, però tenint en compte que el dossier s’arrossega des de fa anys i panys i que res millor per fer-se una opinió que consultar amb els experts –i se suposa que la Comissió està formada per experts–, sorprèn que hagi optat per aparcar-lo al calaix. També és veritat que ara fa un any, potser més prudent que Esteve, o més escamada, no va voler comprometre’s a publicar el Nomenclàtor aquesta legislatura. Però la cosa pot canviar al setembre, quan expira el mandat de l’actual Comissió i toca renovar-ne la composició. Potser llavors serà l’hora de desencallar un patracol enverinat. Mentrestant, si ha de triar entre Canòlic i Canòlich, vostè mateix, perquè el ministeri ni ho sap ni contesta.