Teresa Colom vol convertir l’entrega anual de premis en un punt d’intercanvi entre autors de tot el domini lingüístic.
Ho deia el juny del 2022, quan Teresa Colom va assumir la presidència de la Fundació Ramon Llull en substitució del sempitern Vicenç Villatoro: un dels objectius del mandat havia de ser fomentar l’intercanvi d’artistes i creadors de tots els territoris del domini lingüístic “Falta un espai de comunicació, de coneixement i de complicitat entre nosaltres. I la Ramon Llull és l’instrument ideal per resoldre-ho”, deia aleshores.
Un any i mig després, Colom vol insistir en aquesta via, com d’altra banda ja es va començar a visualitzar, diu, al desembre, en l’entrega de l’última edició dels premis de catalanística i traducció que la fundació convoca anualment i que fins a l’arribada de Colom constituïen l’única raó de ser de la fundació: “L’endemà de la cerimònia vam organitzar una trobada extraoficial, amb autors i editors del país, els que venien amb les comitives dels altres territoris i naturalment també amb els guanyadors dels premis, i es van generar moltes interaccions.
Per exemple, amb Mary Ann Newman, crítica nord-americana que havia guanyat el premi de Catalanística i que coneix perfectament les dificultats dels escriptors en català per accedir al mercat dels EUA”. La línia de la Ramon Llull ha de ser aquesta, diu, i la intenció és institucionalitzar la pròxima edició aquestes trobades fins ara informals, allargant uns dies més l’estada dels premiats a Andorra perquè puguin prendre el pols als creadors locals i que més enllà de l’entrega de premis hi hagi un retorn en forma de conferències obertes al públic. Tot això, insisteix Colom, sense oblidar que l’objectiu fundacional de la Ramon Llull és reconèixer i fomentar la projecció de la cultura catalana més enllà del domini lingüístic.
Cal recordar que la Fundació Ramon Llull es va instituir el 2008 i que des d’aleshores la seva activitat més visible –de fet, l’única de què es tingui notícia– és la convocatòria dels premis anuals a la Catalanística i la Diversitat lingüística (6.000 euros), a la Promoció internacional de la creació catalana (4.000), a la Traducció d’autors novells (4.000) i des de l’any passat, a la Trajectòria de traducció literària (6.000). Els últims guanyadors van ser, respectivament, Mary Ann Newman, Claire Verlet, María del Carmen Alonso i Simona Skrabec.
‘Consciència’, en italià a Aguaplano
El debut de Colom en la distància llarga no podia ser més afortunat: Consciència es va publicar la tardor del 2019 en català, dos anys després ja parlava en castellà gràcies a la mateixa editorial, La Huerta Grande, que li havia pbulicat La señorita Keaton y otras bestias, i ara ho farà també en italià a Aguaplano Libri, fins ara un segell consagrat als clàssics i a la no-ficció que ha engegat una nova línia de ficció especulativa, Blaupause. Una posella que li cau com anell al dit a Consciència, que formalment és una novel·la de ciència-ficció però que en el fons explora els vincles entre la corporeïtat i l’existència a través de la peripècia de Laura Verns, que digitalitza la seva ment per burlar la mort.
