Roser Porta i Tony Lara repassen el rastre del nostre segle XX en la ficció a ‘Andorra literària. Rutes de novel·la’.

Diu Roser Porta, i diu bé, que la presència d’autors andorrans als mapes literaris del català és estrictament testimonial, per no dir vicària, i es limita amb sort a algun fragment d’Últim estiu a Ordino –el trobaran a Endrets: geografia literària dels Països Catalans– i a la reglamentària i inevitable referència verdagueriana –a Deu rutes literàries. És això o res, i res és exactament l’espai que ens dedica el Mapa literari català 2.0.

Això tot sol ja constitueix un símptoma dels prejudicis, del centralisme i també –diguem-ho tot– de la ignorància que cultiven certes elits catalanes que tant rondinen quan elles són les suposadament negligides. Però encara era més simptomàtic que nosaltres mateixos haguéssim renunciat a una eina tan potent per divulgar no només la nostra literatura, sinó també la nostra història i la nostra idiosincràsia, com són els itineraris literaris que floreixen com bolets a tot l’Occident civilitzat. Amb dues honorables excepcions: les rutes pel centre històric de la capital que des de fa uns cursos organitza la Biblioteca Nacional, i l’itinerari que Ordino ha estrenat aquest estiu a compte, novament, d’Últim estiu a Ordino.

Doncs aquest buit clamorós és el que ve a omplir Andorra literària. Rutes de novel·la, que la filòloga i periodista Roser Porta i el fotògraf Tony Lara presenten aquest vespre a La Llacuna i amb què Editorial Andorra reprèn la col·lecció de guies que va engegar fa uns anys. Un volum que és, com augura el títol i sosté Porta, un recorregut pel país a través de la novel·la contemporània i que pretén explicar la “brutal i ràpida transformació experimentada al segle XX andorrà, des de la tradició més rural fins a la modernitat més urbana, des de l’economia de subsistència i l’emigració fins al boom turístic, comercial i immobiliari”. La gràcia de l’ocurrència és que Porta no es limita a revisar amb intenció divulgativa els autors i les obres que en la seva opinió reflecteixen la mutació d’aquest país nostre en el lapse de dues, com a molt tres generacions, sinó que –com diu ella– ha posat llibres i autors “en moviment”, traçant quatre grans itineraris temàtics que prenen com a punt de partida les novel·les proposades. Una estupenda excusa literària per sortir a explorar aquest país nostre amb unes ulleres fins ara inèdites.

Orobitg reivindicat

Que quedi clar que la intenció dels autors no ha sigut altra –ja s’ha dit– que il·lustrar a través de la novel·la la vertiginosa metamorfosi d’aquest racó de món. No és, per tant, un qui és qui de la literatura andorrana –si dir-ne així no és una hipèrbole fora de lloc–. La tria d’autors i de novel·les respon a l’objectiu confés del volum i dels quatre eixos temàtics que proposa. Que són exactament les vicissituds de l’art romànic, amb les molt novel·lesques peripècies dels frescos que van ser arrencats, venuts i exportats als anys 30 del segle passat; l’impacte demogràfic, econòmic i també cultural de la Guerra Civil espanyola, amb l’allau de refugiats de tots dos bàndols que van desfilar pel país i que en bona part planten amb les seves inquietuds la llavor de l’Andorra actual; la II Guerra Mundial, amb l’epopeia dels passadors com a fil vertebrador i en què Andorra juga per primera vegada un cert protagonisme en un esdeveniment històric d’abast universal, i l’adveniment de la modernitat, que arrenca amb Fhasa i Radio Andorra, i continua en la postguerra amb el boom comercial, demogràfic i urbanístic que li dona la volta al país com un mitjó.

Cada ruta té el seu mapa, les seves parades i les seves cites: la que Porta ha titulat Herois perseguits per la Gestapo –la ruta número 3 segons l’organització del llibre–, i que presta especial i merescuda atenció a la gesta dels passadors, arrenca al Serrat i acaba a la Peguera, punts d’entrada i de sortida dels evadits que fugien del nazisme, i passa per exemple per l’hotel Palanques de la Massana, centre d’operacions de la xarxa d’evasió dirigida per Antoni Forné i escenari del cèlebre raid de l’octubre del 1943 que Francesc Viadiu relata a Entre el torb i la Gestapo, una de les tres novel·les de què Porta se serveix per explicar aquest sensacional capítol, juntament amb La neu adversa, d’Antoni Morell, i atenció, de La pau dins la guerra, de Norbert Orobitg, que ha tingut molt menys sort mediàtica que la de Viadiu i que ella reivindica amb tota justícia.

Les altres novel·les àmpliament ressenyades a Andorra literària són Blau de Prússia, d’Albert Villaró, i La república invisible, de Peruga, a la ruta 1 (El romànic arrencat al segle XX); Frontera endins, de Josep Enric Dallerès, a la 2 (Andorra i la Guerra civil espanyola), i Set lletanies de mort i Borís I, de Morell, i El museu de l’elefant, també de Peruga, a la 4 (La transformació d’Andorra).

Andorra literària inclou també una breu però suculenta referència als autors forans que en algun moment han vingut a espetegar per aquí, amb més o menys entusiasme, i a la petja que aquestes visites episòdiques van deixar en la respectiva obra –des d’Amat-Piniella i Martí i Pol fins a Vázquez Montalbán, Joan Margarit i Cortázar, aquest últim encara de forma més aviat apòcrifa– des de la constatació que la relació d’Andorra amb la literatura universal “ha sigut més intensa del que sovint imaginem”. I només cal repassar la llista anterior per comprovar-ho.

Tot plegat ho acompanya Lara amb una col·lecció de fotografies que –diu– “no pretenen il·lustrar el text ni les rutes”, sinó “suggerir matisos i ambients, incitar a la lectura i a recórrer els escenaris del llibre”. Bon viatge.