Nutritiu

No crec que el tenor Jonatan Alvarado conegui el significat d’orc, un terme que designa a la perfecció la gent esquerpa, aquí, al Pirineu. No dubto que l’hauria emprat en presentar el compositor Joaquin des Prez, dilluns al matí, en el concert del FeMAP a l’església de Santa Cecília a Vilanova de Banat.  En tot cas abans d’interpretar algunes de les seves obres, el grup Armonía Concertada, el va caracteritzar com a un individu que anava a la seva, lluny de les convencions de les corts europees i del que diran. Una circumstància que no li va impedir ser un dels músics més admirats i imitats en revolucionar per complet  la música polifònica del Renaixement. 

Amb moltes ganes d’agradar el respectable, el concert va ser d’allò més didàctic, tot intentant que conceptes com ara música polifònica del Renaixement perdessin aquesta aura de dificultat que encara els envolta. De fet, el mateix músic ja havia avisat els oients que, per tal de treure més profit de cada obra intentessin escoltar els diàlegs que els músics establien entre si, com si es tractés d’un símil de la vida, i en els quals s’imitaven els uns als altres,  es seguien, o intentaven contestar-se.  Una opció que ens permetria  gaudir de les subtilitats de la música, de manera que el concert ens seria molt més nutritiu. I si,  les diverses obres es van mostrar certament nutritives. I el millor exemple, per qui signa aquestes línies,  ens el va oferir en la interpretació del Stabat Mater, obra religiosa dedicada al dolor que sentia la Verge per la pèrdua del seu fill, Jesucrist.  El tenor ens va avisar que, per entendre l’obra, ens havíem de fixar per una banda en  la soprano, o superior segons la terminologia d’aquell temps, que en la magnífica veu de  Marina Kristina Kiehr ens aniria explicant l’acció.  En Jonatan, per la seva banda,  aniria mostrant les emocions desvetllades per un fet tan impactant i la viola de mà seria l’encarregada de donar el contrapunt a tot plegat.

No cal dir que, com va recomanar Ariel Abramovich, l’intèrpret de les violes de mà,  el públic es va mostrar molt centrat durant les tretze peces interpretades. El mateix violista va avisar que si volíem veure els Armonía Concertada a casa –cosa que recomano– no perdéssim el temps a gravar-los en directe, ja que hi havia molts vídeos seus a les xarxes i que ens aprofitéssim del privilegi que suposava gaudir de la música en directe, ja que aquesta era irrepetible. Una incitació al carpe diem que va ser molt aplaudida per un públic que, en tot moment, va demostrar passar-s’ho d’allò bé més amb la bona sonoritat de l’església de Santa Cecília i el repertori plantejat pels músics. 

I com que els del FeMAP se les pensen totes, tot i que desconec si mengen moltes sopes, en acabar hi havia preparat un tast de vins i formatges del país, per aconseguir el que he exposat en el titular, que el dia fos d’allò més nutritiu.