Diari digital d'Andorra Bondia
Vergés fulleja un exemplar de l'estudi en què conclou la falsedat de la Carta Pobla i en proposa una nova data: segons ell, va ser elaborada entre el 1133 i el 1166; el Centre d'Estudis Històrics i Politics el presentarà oficialment al setembre i és molt probable que s'acabi publicant.
Vergés fulleja un exemplar de l'estudi en què conclou la falsedat de la Carta Pobla i en proposa una nova data: segons ell, va ser elaborada entre el 1133 i el 1166; el Centre d'Estudis Històrics i Politics el presentarà oficialment al setembre i és molt probable que s'acabi publicant.

Oliver Vergés, historiador: “Carlemany no ens va reconèixer un estatus diferenciat: això és fals”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

Ni va ser escrita el 805, ni la van firmar a quatre mans el gran Carlemany i el seu fill Lluís el Pietós. Tampoc no la va concebre el comte de Barcelona ni el de Foix, sinó un anònim andorrà posem que entre el 1133 i el 1162. Parlem de la Carta Pobla, el fals document que fonamenta el mite fundacional de la nació andorrana. No: Carlemany no és mon pare. Ni el teu. Ho ha investigat Vergés per compte de l’Institut d’Estudis Andorrans.

Què és més fals, la Carta Pobla o l’acta de consagració de la catedral de Santa Maria?

La Carta Pobla. I amb diferència. L’acta de consagració és un fals, d’acord, però intenta replicar un document original; la Carta és una cosa absolutament extemporània i fora de lloc. No es pot agafar per enlloc.

Data la falsificació entre el 1133 i el 1162. Això sí que és concretar.

Més prim vam filar amb l’acta, que vam datar entre el 1016 i el 1024. Però no està malament.

Com arriba en aquesta forquilla?

La Carta es va escriure entre que el bisbe d’Urgell succeeix el comte com a senyor de les Valls, el 1133, i la Concòrdia del 1162, que estableix negre sobre blanc la relació entre el bisbe i els vassalls andorrans i la Carta deixa per tant de tenir sentit.

Quan va començar aquesta investigació sospitava que el principal beneficiari de la Carta era el comte de Barcelona. Ara resulta que eren els nostres rebesavis.

Aleshores em remetia als autors que n’havien parlat. Bàsicament, Baraut i Guillamet. Però quan t’hi poses descobreixes que a qui beneficia clarament és als andorrans. I té tota la lògica pensar que l’autor d’una falsificació és precisament aquell que més profit en pot treure.

I com ens beneficiava?

Bàsicament, els eximia de tot tribut excepte dels imperials. En el context de la feudalització, amb la generalització arreu de censos més o menys arbitraris, era un privilegi com una casa de pagès. D’altra banda, estableix una relació directa entre els homes andorrans i el seu senyor, que el 805 se suposa que és Carlemany, saltant-se els senyors feudals. Tampoc no és poca cosa.

Quin andorrà del segle XII hauria sigut capaç de perpetrar una falsificació com aquesta?

Algú amb una formació mínima. Però molt mínima, perquè està tan mal feta, però tant, que descarta absolutament que l’autor fos un copista de l’scriptorium de Tavèrnoles, de la Seu o del vescomte de Castellbò. Haurien fet un fals una mica més decent.

Quin error és més flagrant: datar la Carta en any tan reculat com el 805 o pretendre que l’havien firmat Carlemany i Lluís el Pietós?

Els preceptes imperials mai els firmen dos emperadors. Només aquest fet ja ens adverteix que som davant d’un document tan insòlit que només pot ser fals.

Les relacions amb el bisbe van començar amb molt mal peu, si va caldre un document per frenar-ne les ambicions.

És precisament el contrari: amb qui les relacions eren més aviat pèssimes era amb els comtes. Pensa en la destrucció, a finals del segle X, del castell de Bragafolls, concebut no per defensar el territori davant d’una molt improbable incursió musulmana sinó per controlar uns vassalls potencialment esquerps. Hi va haver altres topades, i el que queda clar és que les relacions eren tibants.

Llavors!?

Amb el canvi de senyor, el 1133, la tendència natural dels andorrans és frenar possibles temptacions del nou senyor, el bisbe, d’imposar nous tributs. Com? Presentant-li un document que els n’eximeix: la Carta Pobla.

És Fiter i Rossell el principal promotor de la Carta Pobla?

Ell el converteix en l’element essencial del relat fundacional de la nació andorrana, que arrenca el 805 amb Carlemany. Tot i així, abans de Fiter i Rossell el cita un document de 1688 i també la Causa General de 1730, en ple debat sobre si Andorra forma part (o no) del Principat de Catalunya i si s’hi ha d’aplicar (o no) el Decret de Nova Planta.

Així que no som fills de Carlemany.

Doncs no. Com a mínim, directament, però hi ha un rerefons històric: les Valls d’Andorra, com la resta dels territoris pirinencs, van passar en determinat moment a domini carolingi. Això és cert. Però que Carlemany reconegués un estatus jurídic diferenciat a Andorra a través de la Carta és rotundament fals.

Llavors, tampoc no ens deslliurà dels alarbs.

Això és més probable: els musulmans estan documentats a Narbona i a Carcassona, i sabem que arriben fins a Poitiers. Per tant, és lògic pensar que Andorra quedés dintre del territori conquerit. Una altra cosa és si hi va haver una guarnició musulmana estacionada per aquí. És difícil de saber. Es veu que el topònim Llumeneres té origen musulmà. No ho sé.

Ens hem de sentir decebuts, d’haver perdut el llinatge carolingi?

En absolut. Conèixer de manera més fidedigna la realitat històrica no obliga a llançar a les escombraries un relat que entra dintre del camp de la llegenda, no de la història. És exactament el que passa amb Guifré el Pilós i les quatre barres, un invent del segle XIV. I amb quasi tots els mites fundacionals.

Reescrivim, per tant, l’himne nacional i retirem les estàtues i carrers que li hem dedicat al gran Carlemany?

En la meva opinió, no és necessari. Però si algú té alguna proposta millor, endavant.

Brutails esbomba ja a finals del XIX la Carta com una “fable grossière” i diu que és “une caricature de diplôme”. El bisbe Benlloch, autor de la lletra de l’himne, havia de saber que estava donant carta de naturalesa a una mistificació. O no?

És un dubte raonable. Entenc que Benlloch es va basar en la idea llegendària que circulava aleshores. Però pensa que fins arribar a la falsificació hi ha tot un procés: primer era un apòcrif; després, la còpia d’una còpia. A finals del XIX i principis del XX encara hi ha qui el dona per autèntic.

L’any passat va deconstruir l’acta de consagració; aquest, la Carta Pobla; el següent, toquen els Pariatges?

De moment, no hi ha cap indici que puguin no ser autèntics. Ni l’ombra d’un dubte. Podem estar tranquils. A més, queden una mica lluny del meu camp, que és l’alta edat mitjana. Però sí que hi ha altres documents als quals traurem suc. En parlarem.

Andorra
Vergés
Carlemany
carta pobla
acta de consagracio
alta edat mitjana
musulmans
alarbs
Ermengol
Urgell
Concòrdia
pareatges
Número de vots: 92
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic