Diari digital d'Andorra Bondia
L'historiador Oliver Vergés.
L'historiador Oliver Vergés.

Oliver Vergés: “La Carta Pobla és un ‘fake’, sí, però no cal retocar ‘El gran Carlemany’”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Facundo Santana

Ni data del 805, ni la van signar ni més ni menys que dos emperadors, Carlemany i Lluís el Pietós, ni constitueix per tant el fonament històric de l’andorranitat, tal com Fiter i Rossell va deixar establert al ‘Manual Digest’. La Carta Pobla és falsa com un duro sevillà, i va ser perpetrada per un andosí del segle XII, probablement un eclesiàstic. I ho explica a ‘El document que va originar una llegenda’.

Si el gran Carlemany ja no és mon pare, que fem amb l’himne?
L’himne continua tenint importància com a cristalització d’una tradició històrica. No crec que s’hagi de retocar ni molt menys canviar perquè la Carta Pobla sigui un fake.

Tampoc l’avinguda d’Escaldes ni el monument de Canillo?
Tampoc! Són llegendes, en certa forma incorporades a la tradició històrica, que ara sapiguem que no s’ajusten a la realitat no vol dir que les hàgim de negligir o oblidar.

No serem els únics a fonamentar la nostra identitat nacional en un ‘fake’ històric... O sí?
En absolut. A l’hora de buscar els orígens, la major part de les nacions recorren a episodis mitològics o llegendaris. Com a mínim en una tradició hipertrofiada. Exactament com la batalla de Poitiers, que avui sabem que no va ser el punt d’inflexió de l’avanç musulmà que va deixar establert la historiografia romàntica.

Simeó de Guinda, el nostre nou heroi, va utilitzar la Carta per fonamentar l’excepcionalitat andorrana?
Directament, no, però en la causa general per decidir si Andorra formava o no part dels territoris on s’havia d’aplicar el Decret de Nova Planta, ja es parlava dels suposats orígens carolingis d’Andorra. Una idea que Fiter i Rossell rematarà al Manual Digest. Existia ja una tradició històrica que apuntava cap aquí.

Cruel paradoxa que tinguem incertament per pare de l’andorranitat el gran Carlemany, mentre que hem oblidat el bon Simeó, campió de la nostra independència.
A l’hora  buscar uns orígens llegendaris té certa lògica pensar en un personatge carismàtic. I que sigui més o menys versemblant, és clar. Simeó és decisiu, no hi ha dubte, perquè va defensar el Coprincipat en un moment de risc real que desaparegués, però com a suposat pare fundador no resisteix la comparació amb Carlemany.

De fet, ben pocs bisbes han passat a la memòria popular: Benlloch i para de comptar.
Tenen en contra que acostumen a durar poc, perquè és un càrrec transitori o hi arriben ja de grans. Que hi hagi continuïtat ajuda a deixar petja i els bisbes no n’acostumen a tenir. Simeó també ha sigut víctima de l’èxit de Fiter i Rossell i del Manual, que en realitat és la plasmació del seu pensament.

La Carta Pobla la va falsificar un andosí del XII, sostenen. Amb quin objectiu?
El 1133 el bisbe compra els drets comtals sobre Andorra, i això implica un canvi de senyoriu. Per mirar d’evitar les noves taxes que pogués carregar el nou senyor i frenar una hipotètica temptació de feudalitzar el país, fabriquen la Carta Pobla per demostrar que els drets i exempcions venen ni més i menys que de Carlemany.

Va tenir alguna eficàcia?
No sabem si la van utilitzar, i, de fet, les primeres referències documentals són de Fiter i Rossell, ja al XVIII, tot i que n’hi ha una còpia anterior que es conserva a França. Però els andorrans firmen dues concòrdies amb el bisbe, el 1162 i el 1176. Això sembla indicar que hi ha hagut una negociació llarga, des del 1133, i que va caldre un segon acord. No devia ser fàcil l’assentament del poder episcopal a Andorra. La Carta era una eina que, arribat el cas, podia jugar a favor dels andorrans.

Per què estan tan segurs que és falsa?
Per començar, elements històrics, no és cert com diu la Carta que els sarraïns conquerissin primer Barcelona i després l’Urgell. També n’hi ha de lingüístics, està escrit de manera tan maldestra que difícilment hauria pogut sortir de la cancelleria carolíngia. Les signatures de Carlemany i de Lluís el Pietós no corresponen a cap de les altres que coneixem.

Un nyap, en fi.
Gairebé, però posa’t en la pell d’un humil andorrà del XII.

Qui devia ser?
Havia de tenir una certa formació, òbviament sabia llegir i escriure i coneixia la tradició històrica. Probablement un eclesiàstic. Però no tenia a l’abast models per poder fer una bona falsificació. Va haver d’inventar molt, vaja. El que hem intentat és desconstruir el document paraula per paraula perquè no quedi marge de dubte que és fals. No hi ha res que resisteixi un examen historiogràfic. És indubtablement un fals.

Afirmen que el van fabricar entre el 1133 i el 1162. Només els falta dir-ne el dia i l’hora.
Partim del moment que el comte d’Urgell ven les propietats del nord del comtat. És de sentit comú pensar que els andorrans podien tenir interès a proveir-se de documents que consolidessin les seves pretensions. I considerem que quan se signen les concòrdies probablement la Carta Pobla ja ha fet la seva feina.

Queda algun altre document fundacional que pugui resultar fals?
D’aquesta transcendència, difícilment. Els altres documents comparables són els Pariatges, el Manual Digest i la Constitució, i ningú en té cap dubte, crec.

Vergés
carta
pobla
fake

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte