Pensaríem que després de Tot va passar alhora, a Teresa Colom li vindria de gust allunyar-se de les vivències més familiars, refugiar-se en aquest costat fosc de la fantasia per on la trobem a voltes. Quasi quasi l’encertem, perquè Desaparèixer pels ulls certament recorre a aquesta imaginació tèrbola, dissonant, de què tan sovint fa gala. Però ens equivoquem en la temporalitat: en realitat el conte, que ara apareix a la revista literària El Núvol –de moment, en obert per als lectors; d’aquí poc en exclusiva per a subscriptors– és anterior a la novel·la familiar, però havia quedat per algun calaix. L’encertem novament en l’anàlisi: Tot va passar alhora és un capítol tancat dins de la narrativa de l’escriptora andorrano-alturgellenca. “Va ser un llibre puntual, per posar sobre la taula aquestes vivències familiars que no deixen de tenir un vessant universal, que és del que es tracta en literatura, oi?”, reflexiona. Però és un capítol tancat i del qual ja ha passat pàgina. 
Així que Desaparèixer pels ulls és, sí, una narració –relat llarg– que li serveix per començar a avançar a una nova pantalla. 
I què hi explica, Colom, en aquesta nova peça literària? Parteix d’una experiència personal, una intervenció oftalmològica que relata vívidament, per derivar cap a terrenys més procel·losos. Sembla tornar a camins paral·lels als que ja va transitar a Consciència (Empúries, 2019), amb interès pels límits de la corporalitat, les fronteres de la percepció. I atenció al final abrupte, sec, una tornada a la realitat empírica que deixa el lector perplex, situat en aquesta frontera que ella ha desdibuixat, entre el que considerem la realitat empírica i allò que només succeeix en la imaginació. O no. 
El conte, explica Colom, parteix d’una experiència mèdica pròpia, i d’aquí el realisme amb què el lector acaba convertint-se en pacient d’una intervenció oftalmològica, amb totes les seves incerteses i sensacions (desagradables). És el punt de partida, dèiem, per dirigir-se a experiències menys físiques. 
A l’autora se li va ocórrer que una bona manera de donar sortida a la narració fora una revista literària. De les que no abunden per aquestes contrades, però que tant a la història com encara en altres països havien estat terreny freqüent. Els d’El Núvol havien seguit ja la seva trajectòria, amb crítiques de les obres prèvies, i cap allà va adreçar la proposta. 
L’escriptora serà també una de les convidades del Das Festival, trobada literària que se celebra al municipi cerdà de Das organitzat per aquell Ajuntament i l’esmentada revista. 
Amb Desaparèixer pels ulls Colom torna novament a la palestra després d’endinsar-se en l’autobiografia i les històries de família amb un llibre que li ha reportat moltes satisfaccions, reconeix, per la bona rebuda. “Ha funcionat molt bé i n’estic molt contenta. Era un relat molt personal, on els més propers, naturalment, reconeixen els personatges”; això no obstant, puntualitza, “no importa que el lector no sàpiga qui són els personatges, perquè en literatura sempre es tracta de revisar temes universals a partir d’allò més concret”.