Casi Arajol localitza un sensacional àlbum del centre excursionista El Gorc Negre amb una col·lecció de postals de Claverol i mig centenar de fotografies inèdites de l’escapada que els dies 9 i 10 de juny del 1935 van protagonitzar a Ripoll, Puigcerdà i sobretot Andorra, epicentre de l’aventura.

Encara queden tresors ocults. Però és clar, s’han de saber buscar. I si algú en té el cul pelat, sens dubte, és Casi Arajol, col·leccionista major de les Valls Neutres (des d’encluses fins a goigs, passant per tota la lletra impresa que té a veure amb nosaltres i la nostra història). Doncs bé, la seva última troballa és el sensacional àlbum en què el centre excursionista El Gorc Negre va deixar constància de l’escapada dels dies 9 i 10 de juny del 1935, dues intensíssimes jornades que els van donar per visitar Ripoll, Puigcerdà i sobretot Andorra, destí final de l’aventura.

L’àlbum el va localitzar temps enrere en un llibreter de vell de Vic, i consta d’una estupenda col·lecció de postals de Valentí Claverol, cosa que ja justificava la transacció, però la torna és encara més espectacular: mig centenar de fotografies inèdites que documenten les dues jornades d’exploració, amb especialíssima atenció al tram andosí. No hi falten les vistes urbanes de la capital (plaça Benlloch, Casa de la Vall) i Escaldes (van fer nit a l’hotel Valira, que acabava d’obrir i els va deixar de pedra), però es van enfilar també a la Massana i Ordino, van pujar a Engolasters, i sembla que van passar de llarg per Sant Julià i que no van tenir temps de visitar ni Encamp ni tampoc Canillo, perquè les escasses imatges que hi ha són postals de Claverol.

El cas és que l’àlbum inclou un suculent prefaci (anònim, llàstima) on l’autor i probable compilador té la paciència de narrar el periple amb cert detall i notable gràcia. Passarem per sobre els preàmbuls (la sortida és a les 5 de la matinada, no sabem d’on, com tampoc d’on és aquest centre excursionista que respon al molt oportú nom de El Gorc Negre), a les 8 ja són a Ripoll, a les 11.30 enfilen la collada de Toses, una hora i mitja després, que no està malament, ja són a Puigcerdà, hi dinen, i a les 15.30 sortida cap a la Seu, “on fem els requisits que obliga el pas de la Frontera, i ja som a la carretera d’Andorra que voreija el Valira. Seguim el curs del riu, veurem tota la Vall i coneixerem la Nació”. 

Atenció al que segueix: “La Nació consta de 7.500 habitants d’esperit modest i econòmic. La regencia de la Vall és el secret i misteri que envolta l’interès de la vida Andorrana. Deu ésser una vida pobre. No té ocasió d’altra cosa. Tampoc es te d’extendre molt la vista ni ésser gaire savi per veure que llà dalt ni les Aguiles hi fan niu”. Agut com és, l’observador, de seguida veu de quin peu calçaven els nostres padrins: “El visitant endevina la vida de contraban. A mida que es facilita el turisme el contraban es comercia fins a l’extrem que l’estanquer telefona al carrabiner de la frontera que es cuida de recollir ó decomissar el tabac i tornar-lo á les estanteries de casa l’estanquer de la vall”. Un truc que no ens deixa en gaire bon lloc però que relaten multitud de viatgers.

Cal dir que l’home va venir calçat amb tota la rècula de prejudicis habituals entre els viatgers i excursionistes del XIX i principis del XX. Segons ell, el país (o la Nació) “té coses curioses com es el seu règim i l’extensió  i forma de la seva llegislació que es guien per una bona fe i sentit comú, però adaptable solament á paissos misers i solitaris”. Això no li impedeix admetre l’“agradable sopresa” quan a quarts de vuit del vespre, i després de visitar la Massana i Ordino, van aterrar al Valira, “luxos hotel que ens oferia repos amb bones cambres de coqueto especta, netedat implacable [!], tracte amical i una taula opulenta”.

Va ser, però, una visita llampec. L’endemà, que era dilluns, amb prou feines van tenir temps de visitar la capital, fer-se el reglamentari retrat de grup a les escales de Casa de la Vall, però van tenir, sembla, la santa xiripa de coincidir amb el bisbe Guitart, que havia pujat a la festa de la vellesa. Els coratjosos i benhumorats excursionistes de El Gorc Negre van començar a les 3 de la tarda el viatge de retorn, dues hores fins a la Seu, que van visitar a correcuita, i retorn accidentat: “Era molt tard que arribàvem á Ciutat motivat que un dels dos cotxes va tenir dugas pannes. Aixo fou lo que’ns retrasa de tres hores l’arribada á casa”.

I el colofó, sota el títol Notes surtins de l’excursió: “La bona armonia; L’hostal Valira de les Escaldes; La serietat dels organitzadors; L’estol de xamoses damisel·las que com ponçelles del pomell de l’ecursió exampaven el flaire de la seva formosa joventut”.