La cita és el 23 de gener al Claror lauredià amb la Carmen de Bizet, un dels títols majors del repertori, i amb la soprano Jonaina Salvador en el paper protagonista. L’acompanyaran el tenor murcià Eduardo Sandoval (Don José), el baríton madrileny Gerardo Bullón (Escamillo) i la també soprano barcelonina Patricia Rojas (Micaela), amb la pianista Olga Kobekina a la direcció musical. Serà el tret de sortida de la gloriosa aventura en què s’ha embarcat l’associació Andorra Lírica, entitat que neix amb dos objectius entre cella i cella: d’una banda, diu la mateixa Salvador, erigir-se en punt de trobada “dels artistes nacionals dedicats a la lírica, incloent-hi cantants i també músics, actors, escenògrafs, coreògrafs, ballarins i tècnics... Tots aquells professionals, en fi, que tinguin relació amb el món de la música”. De l’altra, programar espectacles d’“alta qualitat i de projecció internacional”, donant oportunitats als artistes i professionals del país.

La primera pedra d’aquesta singladura serà, ja s’ha dit, Carmen de Bizet. I n’hi ha una segona en perspectiva: La vídua alegre, de Lehár, el 4 de juny i de nou al Claror, amb el repartiment per tancar. Això, de moment, perquè la intenció d’Andorra Lírica és consolidar una temporada estable que programarà a partir del curs que ve tres títols l’any. Atenció, que no es tracta –adverteix de nou Salvador, erigida en portaveu de l’entitat– de portar al Claror “ni una versió concertística ni un recull d’àries, sinó la versió escenificada de l’òpera en qüestió, conservant els papers sencers dels solistes”. És a dir, amb un acompanyament musical al piano. Una solució lògica davant de la inexistència al nostre racó de món d’un teatre amb fossar per a orquestra com déu mana: als anys de les vaques grasses als comuns els va donar per construir auditoris (quatre), teatres (tres) i sales polivalents (dos més). Però cap amb fossar. Visca la redundància. Salvador, amb l’entusiasme de les primeres vegades, insisteix a veure el vas mig ple: “El que tenen de genial els nostres teatres és la proximitat entre artistes i públic, que trenca així la distància que moltes vegades s’associa a l’òpera. I això ens encanta!”

CREAR HÀBIT
Andorra Lírica, en fi, es presentarà oficialment dissabte amb una nova sessió de Vilíric –estupenda iniciativa que marida òpera i enologia que Salvador es va treure de la màniga ara fa un parell de temporades– que tindrà lloc al Park Hotel de la capital, amb una selecció d’àries –ara, sí–, Jordi Barceló al piano i el televisiu Marcel Gorgori com a mestre de cerimònies. De fet, si hi ha algú per aquí dalt que hagi apostat els últims temps per l’òpera és la nostra soprano: és ella qui amb la col·laboració de Xavi Fernández va aixecar al febrer la Traviata en petit format que va cantar a les Fontetes. L’un i l’altra van recollir dos plens, cosa que permet a la nova associació concloure que al país “hi ha públic”. Això ja es veurà, perquè és veritat que el Claror dobla les poc més de 200 butaques de les Fontetes. Però es tracta de crear una oferta avui inexistent i de generar l’hàbit d’anar a l’òpera, avui impossible de cultivar en aquest racó de món: “Amb la Temporada pretenem programar òpera amb regularitat; ens dirigim tant al melòman que s’escapa el cap de setmana al Liceu com a l’espectador no habitual que per la raó que sigui no s’ho planteja i que fins ara no ha tingut l’oportunitat d’assistir a un espectacle operístic de qualitat a casa”.

El cert és que d’intents de portar òpera per aquí d’alt n’hi ha hagut uns quants. Però també ho és que tots han sigut més aviat fugaços i que tots s’han saldat en un fracàs més o menys sonor. Més enllà de les esporàdiques nits líriques de la Temporada de Música i Dansa –Kiri Te Kanawa, Ainhoa Arteta–, i per no remuntar-nos al concurs Montserrat Caballé, entre el 2006 i el 2008 el ministeri de Cultura i la Fundació Crèdit Andorra van posar el mateix Claror al mapa dels Amics de l’Òpera de Sabadell, amb una funció per curs: La Bohème, La Cenerentola i La Traviata. Però era un llegat de l’era Minoves i és clar, el canvi de govern del 2009 va liquidar aquell prometedor experiment. L’ambaixada francesa també es va atrevir a programar-ne –La voixhumaine, Le téléphone–, però la cosa no va tenir continuïtat. I arribem finalment al cicle Òpera i Ballet, organitzat per Illa Carlemany i patrocinat per MoraBanc, que aquest curs projectarà en directe al multisalaescaldenc una dotzena de títols.

La pantalla gran està bé, molt bé, però per molt que sigui en directe no és el mateix que una funció en viu. I aquesta ha de ser la gran aportació de la temporada Lírica. Aquesta i, és clar, aprofitar el talent de casa. D’entrada, els dos grans noms nostrats que tots associem a l’òpera són els de Joan Anton Rechi i el de Marc Canturri: l’escenògraf va estar a punt d’enrolar-se com a director escènic de Carmen, però el calendari –al febrer dirigeix una Salomé al Teatro Mayor de Bogotà– li ho ha impedit; el baríton, de la seva banda, és un dels artistes que Salvador té sobre la taula per al repartiment definitiu de La vídua alegre. Això acaba de començar. En tornarem a parlar. I molt.

Salvador serà Carmen; Forné, Morales
La soprano Jonaina Salvador, que exerceix com a directora artística de la Temporada, s’ha reservat el paper protagonista del debut i serà Carmen, paper que habitualment recau en una mezzosoprano. No és l’únic nom conegut del repartiment: en el paper de Morales hi apareix el baríton Guillem Forné, ell també impulsor d’Andorra Lirica. Per aquest costat s’explica potser la participació a Carmen dels Petits Cantors i del Cor de Cambra, que cantaran les parts corals de l’obra. Xavi Fernández també hi tindrà un paper: serà el taverner Lilas Pastia, i com va fer a La Traviata de les Fontetes, exercirà com a narrador.