Seran onze òperes i sis ballets. En total, disset funcions: la temporada completa de la Royal Opera House de Londres (ROH), més sengles escapadetes a l’Scala de Milà, el Liceu de Barcelona, l’Òpera Nacional de París i l’Òpera de Roma. Amb títols majors del repertori, des del Trencanous (16 de desembre), Giselle (6 d’abril) i Frankenstein (18 de maig) fins a Les noces de Figaro (5 d’octubre), Cavalleria Rusticana (10 de desembre) i la Traviata (4 de febrer). Aquesta és la proposta de la 2a temporada del cicle Òpera i Ballet dels cines Illa Carlemany, que estrena patrocini -MoraBanc, en el que no deixa de ser un complement ideal de la Temporada de Música i Dansa- i que tindrà lloc entre el 22 de setembre -el ballet Romeu i Julieta a la ROH, amb música de Prokofiev i segons la versió de Kenneth Macmillan- i el 27 de juny, amb l’òpera Werther, de Massenet, de nou des de Londres i amb Benoît Jacquot com a director d’escena.
L’organització manté els preus de l’any passat -15 euros la funció- i estrena triple modalitat d’abonament: per a cinc funcions (67,50 euros); per a deu (120 euros), i per a les 17 que conformen la temporada sencera (189 euros). Entremig, ja s’ha vist, una cartellera que aposta pels muntatges eminentment populars, a càrrec de companyies de nivell mundial i en places de primera. Des de l’Scala, per exemple, es retransmetran dues òperes: Joana d’Arc, de Verdi (7 de desembre), i La chica del Oeste, de Puccini (10 de maig); des del Liceu, I Capuleti i Montecchi, de Bellini (12 de maig); des de Roma, La Ventafocs, de Rossini(22 de gener) i des de París, Il trovatore, de Verdi (11 de febrer). Com advertia ahir la directora de màrquerting de MoraBanc, Mireia Maestre, el cicle ajuda a salvar l’únic però de la Temporada, que per les condicions del Centre de Congressos -ai, el sostre, i ai, el fossar- amb prou feines pot programar espectacles lírics i ballets de petit format. Ara, però, ja no hi ha excusa. Cert: res no igualarà mai l’emoció d’assistir a una òpera en viu; però no ens fem ara els exquisits: en directe, en pantalla gran i des de les estupendes butaques dels Illa, no està gens malament, que volen que els digui.
