Diari digital d'Andorra Bondia
A dalt, l’autocar, fotografiat fa un deceni llarg al solar de Fontaneda abans que s’hi erigís la tàpia  que avui l’oculta a la vista.
A dalt, l’autocar, fotografiat fa un deceni llarg al solar de Fontaneda abans que s’hi erigís la tàpia que avui l’oculta a la vista.

Operació Dodge Fargo


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Carles iriarte

Velles Cases impulsa una campanya per recuperar un històric autocar dels anys 50 avui abandonat en un solar de Fontaneda.

Explica Claude Benet, aquí amb el doble barret d’aficionat al ciclisme i de president de Velles Cases, que la carretera de Fontaneda és un dels circuits habituals quan surt a pedalejar. Que en certa ocasió –i aquí és on volíem anar a parar– els seus ulls van anar a ensopegar amb una sospitosa estructura que sobresortia lleugerament rere la tàpia d’un solar. Picat per la curiositat, i amb una certa mala consciència, s’hi va enfilar i al darrere hi va descobrir el més inesperat dels tresors: el vehicle que tenen aquí dalt, un històric autobús dels que als anys del boom portaven els primers excursionistes i esquiadors des d’Acs i que Werner Lengemann va fotografiar el 1955 en aquella sèrie sensacional de la plaça Benlloch.

Benet se’l va trobar ja ocult rere la tàpia, en un solar de propietat incerta i sense possibilitat d’accedir-hi. Però va començar a donar veus i la seva insistència va tenir premi: resulta que Carles Iriarte va tenir fa un decenni llarg, quan encara no hi havia tàpia i el vehicle es podia veure per tant des del carrer, la mateixa intuïció que ell –que es trobava davant d’una andròmina especial– i li va fer l'estupenda fotografia d'aquí dalt. Així que quan fa un any i mig Benet va accedir a la presidència de Velles Cases, un dels projectes que portava a la cartera era identificar aquell artefacte, localitzar-ne el propietari, reconstruir-li la història i, posats a somiar, mirar de trobar-li un padrí que s’involucrés en la salvació i restauració del vehice abans que s’acabés de podrir del tot.

Capritx de col·leccionista? En absolut, diu ell: “El primer boom turístic i comercial del país es va fer gràcies a autobusos com aquest; molta gent de la meva generació o més grans segur que recorda haver-hi pujat a bord, de viatge cap a Acs, i un dels objectius de Velles Cases és recuperar i difondre el nostre patrimoni cultural. I per patrimoni no hem d’entendre només les esglésies romàniques i els edificis singulars com Radio Andora o Sud Radio. Un automòbil com aquest també ho és”.

Dit i fet. Benet va contactar amb Alan Ward, probablement una de les nostres màximes autoritats en vehicles històrics, i la setmana passada se’n van anar de cacera a Fontaneda amb l’objectiu de començar a escriure-li la biografia. D’entrada, les bones notícies. Ward li ha posat nom i cognoms: es tracta, diu, d’un camió d’origen nord-americà, un Dodge Fargo per concretar. Un model de la segona meitat dels anys 40, probablement del 1946, que la persona que el va importar devia carrossar de forma quasi artesanal per reconvertir-lo en autobús. Operació que era en aquella època habitual: el vehicle de les fotografies de Lengemann –amb matrícula 223– és un altre Fargo lleugerament posterior i cosí germà, per tant, del nostre. Compartien segurament xassís, però la carrosseria presentava diferències notables en parabrises i vidres laterals, sobretot.

Eren artefactes durs i resistents, amb una potència que amb prou feines devia arribar als 100 CV i una punta de velocitat que, en les nostres carreteres, no devia sobrepassar els 50 quilòmetres per hora. Lents però robustos i, sobretot, fiables en condicions extremes. Però amb un hàndicap: consumien molta gasolina, i això va fer que de seguida que es van popularitzar els models amb gasoil, a partir dels primers anys 70, fossin ràpidament arraconats. Especula Ward que podríem ser davant del supervivent més antic entre els autocars que han prestat servei a les nostres carreteres: “Els Mercedes de la casa clípol són vint anys posteriors, i dubto que hagi sobreviscut algun Ford V8 dels anys 30”.

El ministeri calla; es busca col·leccionista

Aquest valor històric i patrimonial és precisament el que Benet esgrimeix per proposar la recuperació del Dodge de Fontaneda. No serà fàcil, en primer lloc perquè el propietari del vehicle va traspassar fa cinc anys: el Dodge el tenia aparcat en un solar que és propietat d’un tercer –un ciutadà francès que no resideix al país– i tot plegat, ja es veu, pot complicar les gestions per mirar de recuperar-lo i evitar que la intempèrie se’l continuï cruspint. De moment, se sap que l’últim propietari l'havia adquirit als anys 70, quan devia deixar de circular com a autocar, que el va reconvertir en autocaravana, i que l’utilitzava per als seus desplaçament al sud d’Espanya fins que en certa ocasió el motor va petar, deu fer trenta anys, i el va jubilar a la carretera de Fotaneda. Fins ara.

Desenredar el cabdell administratiserà difícil. Però el problema gros serà el cost de tot plegat. Ward adverteix que les filtracions i la humitat han deixat el vehicle en unes condicions pèssimes. La mecànica seria relativament fàcil de reemplaçar, però la carrosseria s’hauria de reconsruir pràcticament de zero. La restauració d’un turisme en aquest estat es pot enfilar fàcilment fins als 25.000 euros, xifra que en el cas d’un autobús caldria multiplicar per 1,5 o per 2. Una alternativa podria ser restaurar la mecànica i l’exterior per donar-li un aspecte similar a l’original, i deixar l’interior per a més endavant. Però el cert és que arribats en aquest punt, adverteix, “el projecte ja no té malauradament cap mena d’interès des del punt de vista econòmic; seria una operació estricatment de conservació del patrimoni”.

I així arribem a la tercera pota d’aquesta aventura: qui podria embarcar-se en una operació com aquesta? Benet ho va intentar fa un any amb el ministeri de Cultura, ni que fos per tenir –diu– un suport oficcial. Com és habitual, va rebre el silenci com a resposta: “Una llàstima perquè el destí natural d’aquesta peça hauria de ser el Museu de l’Automòbil”. Així que toca somiar que aparegui el col·leccionista a qui aquesta història toqui la fibra sentimental. I és per això que s’ha decidir a fer-la pública, mentre acaba de desenredar la troca. És el costat utòpic, per no dir ingenu, del president de Velles Cases. Però ho ha d’intentar, i només això ja justifica l’existència de l’entitat. En tornarem a parlar, no en tinguin cap dubte.

Andorra
Sant Julià
Fontaneda
Ward
Benet
iriarte
Velles Cases
cotxe
vehicle
autocar
Dodge Fargo
autob´ús
Museu de l'Automòbil

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte