Diari digital d'Andorra Bondia
Interior del Fargo de Fontaneda: fa temps que es van retirar els seients i que la cabina serveix com a magatzem de llenya; tot això s'haurà de retirar abans d'extreure el vehicle del solar.
Interior del Fargo de Fontaneda: fa temps que es van retirar els seients i que la cabina serveix com a magatzem de llenya; tot això s'haurà de retirar abans d'extreure el vehicle del solar.

Operació Fargo: compte enrere


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

Velles Cases retirarà el vehicle de Fontaneda el 15 de desembre, i el dipositarà de moment en un garatge particular.

Tic, tac, tic, tac. La campanya que Velles Cases va impulsar al febrer per rescatar l’històric Dodge Fargo abandonat en un solar de Fontaneda arriba al moment decisiu. El president de l’entitat, Claude Benet, va encapçalar dimecres una visita d’obra per avaluar l’estat del vehicle i estudiar com es concretarà l’exhumació de l’autobús, semienterrat després de quatre decennis a la intempèrie, i pràcticament fossilitzat. L’operació, inicialment prevista per a l’1 de desembre, s’ha posposat fins al 15 per poder comptar, diu Benet, “amb el gruista més fi del país”. Perquè caldrà tota la perícia per retirar el Fargo saltant el mur d’aproximadament dos metres que el separa de la carretera, i que Velles Cases prefereix no enderrocar per no complicar ni encarir l’operació.

La cosa anirà més o menys així: en previsió que els baixos estiguin podrits i per evitar que l’estructura cedeixi al seu propi pes –2.000 quilos, calculen els tècnics, perquè el vehicle ha perdut els seients, però conserva en canvi el motor íntegre– s’hi faran passar unes planxes que vagin de banda a banda del xassís, la ploma l’aixecarà i el dipositarà sobre el camió grua saltant pel mur. Tot això, en un espai que amb prou feines deixa mig metre per banda, perquè el Fargo està entaforat entre la muntanya i el mur de totxo que es va aixecar per delimitar el solar i que no té porta de sortida de vehicles.

Abans de retirar el Fargo caldrà, però, fer una mica d’espai, perquè tant el solar com el vehicle han servit els últis decennis com a magatzem de llenya i tal com està ara seria impossible maniobrar. I si tot surt bé –els tècnics que van acompanyar Benet ho veuen factible, i l’únic temor és que el xassís estigui tan corcat que es desintegri literalment quan la ploma l’aixequi– caldrà superar un altre desafiament tècnic: el Fargo fa exactament 2,70 metres d’alçada, per dos d’amplada i 7,10 de llargada. I l’entrada del garatge que un mecenes particular ha cedit a Velles Cases per dipositar temporalment el vehicle fa... 2,90 metres. Un marge purament testimonial, aquests vint centímetres, i tot un repte: el Fargo no podrà entrar sobre la grua –perquè als seus 2,70 metres d’alçada caldria sumar-hi el 1,50 del remolc– així que caldrà falcar-lo sobre les rodetes amb què les grues retiren els cotxes de la via pública... i creuar els dits perquè no vingui d’un ni de dos centímetres. Tot això, és clar, si d’aquí al 15 de desembre no es pot lligar un aparcament alternatiu que no presenti aquest inesperat problema d’alçada.

Ni un euro d’ajut públic

Complex, mil·limètric i, com veuen, apassionant. Però el cas és que contra pronòstic, i com qui diu contra els elements, Velles Cases està a punt de sortir-se amb la seva i salvar del desnonament el que és amb totas probabilitat l’autobús més antic que es conserva al país. Més encara que els històrics clípols, que no van entrar en funcionament fins als anys 50. Benet ha reconstruït amb paciència benedictina -és clar- la biografia del Fargo, matriculat per Casimir Arajol i Robert Cassany el 9 de setembre del 1948 amb la placa AND 402 a, i rematriculat el 2 de gener del 1950 amb la definitiva, l’AND 194 que encara conserva a la part posterior. El seu últim propietari, Juan Martínez, el va donar de baixa el 3 de febrer del 1978, i va ser ell qui el va aparcar al solar on s’ha passat els últims quaranta anys.

La feinada de Velles Cases va consistir primer a contactar amb el propietari del terreny, que va resultar ser un ciutadà francès resident a la localitat de Bruguières que no ha posat cap impediment per entrar a la propietat. Una vegada retirat el Fargo, el pròxim pas serà decidir-ne el tractament: es conserva tal com ha arribat fins a nosaltres, amb una intervenció mínima per garantir-ne la integritat, o es restaura per deixar-lo de nou en nou? Dependrà, òbviament, del cost que tingui tot plegat, i de l’aparició –o no– d’un patrocinador que l’assumeixi.

Ski Andorra es farà càrrec de l’extracció, una operació que oscil·larà entre els 1.000 i els 2.000 euros. La restauració seran ja figues d’un altre paner. Perquè cal dir que Velles Cases ha aixecat aquesta formidable i també inèdita operació d’arqueologia industrial a força de voluntarisme i sense un cèntim d’ajut públic: Ordenament Territorial es va oferir a buscar-li emplaçament per exposar-lo una vegada el vehicle s’hagi retirat del solar actual, i Cultura se’n va desentendre literalment, dirigint Velles Cases cap a la convocatòria anual de subvencions a la restauració de béns mobles. Això sí: per al Museu de l’Automòbil es buscaran 12 milions deuros sota les pedres, si cal.

Andorra
Claude
Benet
Fontaneda
Velles Cases
Fargo
operació

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte