Diari digital d'Andorra Bondia
Lydia Linares, la veu d''Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra', i Carmen del Monte, a la terrassa del Roc de les Anelletes els anys 50, l'època daurada de l'estació amb espais com 'El concierto de los radioyentes'.
Lydia Linares, la veu d''Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra', i Carmen del Monte, a la terrassa del Roc de les Anelletes els anys 50, l'època daurada de l'estació amb espais com 'El concierto de los radioyentes'.

Operació Radio Andorra


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Postal ABC / Col·lecció Miquel Sánchez Baños

Velles Cases vol reunir els locutors supervivents pel 80è aniversari de l'estació, inaugurada el 7 d'agost del 1939.

S’imaginen que Lydia Linares, la locutora que va posar veu al celebèrrim “Aquí, Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra”, tornés a les instal·lacions del roc del Pui encampadà i ni que fos per un dia tornés a locutar la cèlebre sintonia? Doncs aquesta és exactament l’estupenda ocurrència que ha tingut Velles Cases, que s’ha proposat reunir amb motiu del 80è aniversari de la inauguració de l’estació els professionals supervivents que hi van desfilar al llarg de quatre dècades de vida. Una efemèride que es commemorarà exactament el 7 d’agost del 2019. Aquella aventura va haver de ser suspesa a corre-cuita, segur que ho recorden, perquè encara no havia passat un mes de la inauguració, quan l’1 de setembre del 1939 va esclatar la II Guerra Mundial. Però ni tan sols una guerra mundial podia tòrcer els plans de Trémoulet, el factótum de Radio Andorra, que la va reobrir el 3 d’abril del 1940.

Aquesta història ja l’hem explicada, perquè l’any passat va traspasar Maria Escrihuela, la locutora catalana que aquell 1940 va reprendre les emissions. Ella ja no podrà assistir a la commemoració del 80è aniversari, però el president de Velles Cases, Claude Benet, vol localitzar i contactar el màxim nombre d’speakers, speakerines, directius, tècnics i administratius que hi van servir, a Encamp o als estudis del Roc de les Anelletes. Es tracta, diu, d’aprofitar el ganxo de les xifres rodones per ajudar a prendre consciència del valor històric i patrimonial de Radio Andorra, i de fer-ho en un moment en què els veterans de l’emissora encara disposen, ejem, de bona salut. Molts d’ells faltaran desgraciadament, adverteix, quan el 2038 toqui celebrar el centenari.

Benet, a més, no vol limitar la festa a Radio Andorra sinó que vol obrir-la també als professionals de Sud Radio, l’estació rival que va obrir el maig del 1964 les monumentals instal·lacions del Pic Negre… precisament per fer-li la competència. Però aquesta rivalitat hertziana forma avui part de la sensacional història de la radiodifusió al nostre país i el que pretén Velles Cases és insistir en el que n'ha estat quasi una obsessió en l’última etapa: “Radio Andorra i Sud Radio constitueixen un cas únic en la radiodifusió no ja europea, sinó també mundial, perquè han conservat els equipaments tècnics originals i, en el cas de l’estació del Pic Negre, en perfectes condicions, fins al punt que els experts consideren que l’emissora es podria engegar sense problema. Per separat ja serien un exemple singular d’arqueologia industrial, però és que tenim la immensa fortuna de tenir-les juntes, a escasos 20 quilòmetres de distància. És un actiu patrimonial que hem de saber aprofitar i explotar”.

Aquí radio andorra
Benet està a més amoïnat per les últimes notícies… i també per la falta de notícies: d’una banda, la paralització d’un dia per l’altre de la segona campanya de restauració dels emissors del roc del Pui fins que se’n retirin les restes d’amiant que s’hi han detectat. Velles Cases demana per enèssima vegada a Cultura que concreti tant el calendari com, sobretot, els plans que l’executiu té per a les instal·lacions: centre d’interpretació? Estudis de la ràdio i televisió publiques?, seu d’algun ministeri? “El cert és que entre indecisions, improvisacions, revisions i marxes enrerehem perdut sis anys. Sis!” Encara més preocupat es mostra per Sud Radio: “En què ha quedat el projecte d’ubicar-hi un centre d’alt rendiment? Continua endavant? Quin és el calendari? Què passarà amb l’equipament? S’hi han fet cates per comprovar si també hi ha amiant? Com afectarà això als plans que hi pugui haver per al centre emissor del Pic Negre?” 

El president de Velles Cases ha perdut la confiança en els titulars actuals del ministeri. La seva esperança és que el previsible relleu al capdavant del departament –repeteixi o no DA– comporti també una nova sensibilitat, diu, “amb el patrimoni del nostre país”. No renuncia al vell projecte de postular les dues emissores per a patrimoni de la humanitat. Però mentrestant, ja ha llançat a les ones l’Operació Radio Andorra. Una oportunitat, qui sap si l’última, per recordar amb els seus protagonistes els temps daurats de la radiodifusió nacional i els que ja no hi son, de Paul Servant, el director als llegendaris anys 50, els del Concierto de los radioyentes, fins a Gilles Marquet, l’últim, traspassat l’any passat, passant naturalment per Victoria Zorzano, William Danjon, Mònica Garal i la mateixa Escrihuela. I molts altres noms que formen part de de la radiodifusió del segon terç del segle XX: Mari Puri Balderrain, Jacques Lalanne, Carmen del Monte, Christiane Mailhos, Michel Brard i sens dubte també Georges Maltot, un dels veterans més actius en la conservació de la memòria de Radio Andorra.

Una iniciativa que requerirà, adverteix Benet, concitar moltes complicitats, començant per les administracions, per arribar a bon port, però que neix amb bons auguris, perquè ben aviat –cal esperar– es presentarà La radiodifusió a Andorra al segle XX, escrit a quatre mans entre Txus Lluelles i Albert Roig i que fa un any que espera torn.

Andorra
Encamp
Radio Andorra
Sud Radio
Unesco
Patrimoni
humanitat
efemèride
aniversari
Lydia Linares
Carmen del Monte
Velles Cases
Benet
Número de vots: 259
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic