Diari digital d'Andorra Bondia
El pont de la Tosca (1820) i el dels Escalls, del XIX, són els que necessiten una intervenció més urgent.
El pont de la Tosca (1820) i el dels Escalls, del XIX, són els que necessiten una intervenció més urgent.
El Pont dels Escall no té una datació clara, però el 1881, quan s'hi va firmar el tractat que en du el nom, segur que ja hi era. Als 70 va quedar definitvament 'enterrat' entra els blocs circundants.
El Pont dels Escall no té una datació clara, però el 1881, quan s'hi va firmar el tractat que en du el nom, segur que ja hi era. Als 70 va quedar definitvament 'enterrat' entra els blocs circundants.

Operació ‘Salvem els ponts’


Escrit per: 
M. P. / A. L. / Fotos: Facundo Santana

Escaldes enllesteix un projecte per revaloritzar els cinc viaductes històrics de la parròquia, començant pel de la Tosca i el dels Escalls.

Segur que el lector no tindria problemes per ubicar el pont d’Engordany, a la plaça de Santa Anna, i probablement tampoc el de la Tosca, al capdamunt de l’avinguda que en du el nom i tan simbòlic que és l’element iconogràfic que il·lustra l’escut d’Escaldes. La cosa es començarà probablement a complicar si un turista no necessàriament despistat li demana al nostre amable lector pel pont dels Escalls. Segur que el nom sí que li diu alguna cosa, però, el sabria ubicar en un mapa de la parròquia? De fet, l’ha travessat alguna vegada? I si li demanessin pels altres dos ponts, el Pla i el de Sassanat, que se surten del context urbà i que completen el parc de viaductes històrics d’Escaldes? O és la primera vegada que en sent a parlar?

Es tracta en qualsevol cas d’un grapat d’elements patrimonials de primer ordre que fins ara, i amb la probable excepció del d’Engordany i del de la Tosca, havien passat gairebé desapercebuts. El dels Escalls, perquè la urbanització salvatge dels 70 i 80 el va enterrar literalment entre blocs de ciment, i el pont Pla i el de Sassanat, perquè cal anar-los a buscar expressament, un a la carretera general i l’altre, al Madriu, i quan hi ets, saber que estàs circulant per una construcció d’interès històric. De fet, tots cinc formen part de l’inventari general del patrimoni, i tots excepte del de Sassanat en la categoria de béns d’interès cultural. És a dir, que disposen de la màxima protecció.

Doncs precisament perquè surtin d’aquest semioblit el Comú d’Escaldes ha enllestit un programa en dues fases que pretén primer de tot dignificar-los i sanejar-los i, després, “posar-los en valor”, diu Montserrat Martell, assessora de projectes estratègics de la corporació al capdavant també del projecte Caldes. Aquests bons propòsits es concretaran si es compleix el calendari en un termini de sis mesos, i en una primera fase se’n beneficiaran els ponts urbans –el de la Tosca, el dels Escalls i el d’Engordany. Primer de tot s’hi girarà una revisió tècnica per elaborar un diagnòstic sobre l’estat de conservació de l’estructura i seguint les recomanacions de Patrimoni s’hi plantejarà una intervenció més o menys intensa.

El de la Tosca, per exemple, ja es va sotmetre el 2013 a un lífting considerable: s’hi van soterrar algunes de les canonades a la vista que hi havien anat proliferant al llarg dels anys, es van soterrar els brolladors d’aigua termal de PVC, es va reconstruir un pany de mur i es va renovar el paviment de la passera, que simula el llosat de pedra original que va aparèixer molt fragmentàriament sota les successives capes de sòl que s’hi havien anat acumulant a sobre. Es van instal·lar quatre potents focus, però bona part de les conduccions no es van poder soterrar, i va quedar pendent una intervenció més a fons en l’estructura del pont pròpiament: repicar l’arrebossat de la volta, restaurar les façanes i testar els estreps.

El nou diagnòstic determinarà què s’hi ha de fer, a banda de netejar la llera i extreure la vegetació incrustada a les fissures i entre les pedres, el Comú sufragarà la intervenció, i finalment el conjunt s’il·luminarà amb joc de llums que ajudi a revaloritzar el monument. Martell vol que el nou espai –ella prefereix parlar de paisatge, el que conforma el pont junt amb el riu, la fàbrica de llanes i al fons, la vall del Madriu– el repensin i el redissenyi un equip que inclogui un artista plàstic, un enginyer i un arquitecte, i somia amb una cosa semblant a les escultures de boira de la japonesa Fujiko Nakaya –i n’hi ha una de permanent instal·lada al Guggenheim de Bilbao. Vaja, tot el permanent que pot ser una obra feta de boira, és clar.

Això ja es veurà, però la prioritat de Martell és conèixer quin és exactament l’estat dels ponts. El de la Tosca és el que ha rebut més atencions, el d’Engordany és el que aparentment té millor salut, i en canvi el dels Escalls afegeix a la invisibilitat la invasió de vegetació que n’ha colonitzat murs i façanes. De moment s’intervindrà en aquests tres ponts. I si han arribat fins aquí, molt probablement voldran saber l’edat de tots ells. Doncs bé, els més antics són el pont Pla, que data del XVIII, i el d’Engordany, construït el 1785 al costat d’un d’anterior que es van endur les riuades d’aquell any. Segueixen el de la Tosca del 1820, i el de Sassanat, aixecat entre el 1942 i el 1944 dintre de les sobres de Fhasa. Del dels Escalls se’n desconeix la data, però ja hi era com a mínim el 1881, quan s’hi va firmar el tractat que posava fi a la revolució de l’any anterior. Perquè aquesta és una altra: els ponts tenen una vida, i cal saber-la.

operació
ponts
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic