Ni els més grans d’Ordino recorden quan va ser l’última vegada que el Cant de la Sibil·la va sonar a la parroquial de Sant Corneli. Molt probablement, hauríem de retrocedir dos, tres o quatre segles. Però que hi va sonar és pràcticament segur, perquè aquest drama litúrgic d’origen pagà –per això la protagonista és la sibil·la, la sacerdotessa que transmetia els oracles del déu Apol·lo: una endevinadora, vaja– es va representar de forma generalitzada fins que a mitjans de segle XVI va caure en desgràcia, precisament per aquests dubtosos orígens. Coses del Concili de Trento. Doncs aquesta nit, just abans de la Missa del Gall, el Cant de la Sibil·la torna a la parroquial d’Ordino. Serà a més una versió calcada del cant que s’ha conservat de forma ininterrompuda a Mallorca i que el 2010 va ser declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. Es tracta en realitat d’un text de to apocalíptic que anuncia la fi dels temps i l’arribada del Judici Final, que anuncia la Sibil·la aprofitant el Naixement de Jesús, que ja són ganes d’amargar la vetllada. A Sant Corneli la sibil·la es desdoblarà en dues sopranos, Jonaina Salvador i la mallorquina Maria Casado –vestides de negre  tocades amb una mena de turbant i armades de flamígera espasa–, que s’alternaran en la interpretació de les vuit estrofes reglamentàries, amb l’acompanyament d’Ailen Klosko al violoncel. La rapsoda Elena Pérez els recitarà íntegrament abans d’iniciar el cant pròpiament dit.

Els primers testimonis del Cant de la Sibil·la daten del segle X i fins al XIII es van cantar en llatí. D’ara endavant, en llengua vernacla. La sibil·la recita els seus auguris sobre una subtil melodia de fons amb la tècnica del melisme, que consisteix a cantar notes diferents en una sola síl·laba del text, “agilitats que modulen la veu sobre la melodia”, diu Salvador, en una dissonància que avui és habitual a la música contemporània però que, com veiem, ja es practicava a l’edat mitjana. Perquè tot està inventat. Lluny del virtuosisme d’una ària, adverteix, “perquè aquí el que compta és el missatge, que no és altre que la fi del món”. Salvador està especialment satisfeta de participar en aquesta aventura d’arqueologia musical, el dia que “toca i al lloc que toca” i amb el text original, que el Comú té intenció de preservar i que s’afegeix al Cant de la Sibil·la que des del 2011 es representa a la catedral de Santa Maria de la Seu.