Diari digital d'Andorra Bondia
 Una divertida imatge de Betriu en l’època en què acabava de rodar ‘La plaça del Diamant’.
Una divertida imatge de Betriu en l’època en què acabava de rodar ‘La plaça del Diamant’.

Organyà acomiada el més ‘ganxo’


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: imatge cedida per t. rocamora

Quan a Betriu li van atorgar el premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter, el passat mes de gener, al discurs d’agraïment no es va descuidar de parlar dels ganxos, “era un home molt patriota”, molt de la patria chica, recorda l’alcalde de la localitat alturgellenca, Tino Vila. El seu poble de naixement es llevava ahir amb la trista notícia de la desaparició del cineasta, home que havia tocat tots els pals de la indústria, de la realització i la producció a la crítica, i que ha deixat rere seu pel·lícules tan conegudes per al gran públic com l’adaptació de La plaça del diamant, la novel·la de Mercè Rodoreda. Una de les obres de les quals després se sentiria més allunyat, per cert, segons va manifestar en més d’una ocasió.

Més propers es manifestaven ahir els seus conveïns: “Adéu, Francescc. Sempre et recordarem. Gràcies per totes les estones passades a casa teva, on projectaves pel·lícules”, resava el cartell col·locat espontàniament en una façana. “Gràcies per totes les teves creacions (... ) És un honor per al poble d’Organyà haver tingut un gran artista”.

Betriu va traspassar dilluns a València, on vivia des de fa anys. Encara que mai no va perdre la relació amb el lloc d’origen, que visitava un parell de cops l’any. “Era un home molt ganxo, molt d’Organyà i molt implicat amb el poble”, apunta Vila. Amb punts d’orgull patri com presenciar els partits del Barça no amb la bufanda de l’equip sinó lluint la de l’FC Organyà. “Per a nosaltres ha estat una persona ben important, algú d’anomenada que ha fet conèixer el poble arreu”. Enguany hauria d’haver estat el pregoner de la festa major. Amb les celebracions és obvi dir el que va passar aquest estiu, no obstant això, i no va poder ser.

Betriu era fill de cal Martí i, amb un pare farmacèutic, aquesta va ser la carrera que va començar a estudiar inicialment, abans de decantar-se decididament pel setè art.  El període més intens de feina de Betriu se situa en els últims anys de la dictadura i la transició, que va retratar en un to d’humor molt àcid o a través de nombroses adaptacions de novel·les d’autors com la ja esmentada Rodoreda o Ramon J. Sender, de qui va rodar Réquiem por un campesino español, així com Miguel Delibes o Juan Marsé. L’acadèmia del cinema catalana el va considerar com “un nom essencial per entendre l’Espanya de la dictadura i la transició o les relacions entre el cinema i la literatura”, argument pel qual li van atorgar el Gaudí d’honor.

Betriu compta amb l’honor de ser el cineasta amb rècord de talls de la censura espanyola: 22 en 11 minuts de metratge a la pel·lícula Fúria espanyola, del 1975. En la mateixa clau de sàtira social va rodar  La viuda andaluza (1976) o Los fieles sirvientes (1980). Els documentals El día que murió Gracia Imperio (2012) o Mònica del Raval (2009) van ser les últimes produccions del cineasta de Organyà, que havia signat també produccions com Sinatra o La duquesa roja per a la gran pantalla i sèries de televisió com Petra Delicado, una adaptació de la sèrie de novel·les detectivesques d’Alicia Giménez Bartlett, o Un día volveré.

Les cendres de Betriu tornaran previsiblement al poble alturgellenc, on el consistori comença a idear quin homenatge podran retre-li, segons va confiar l’alcalde.

 

Organyà
ganxo

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte