Si els va passar desapercebut per culpa de la voràgine editorial de Sant Jordi, dimecres tenen l’oportunitat de descobrir Ossos i cendres, el retorn a la novel·la de Robert Pastor, el degà dels nostres periodistes. Tres anys enrere havia tornat a la ficció amb els relats de Perdut i altres històries de les Valls, però no tastava la distància llarga, atenció, des de Ynessa de Gaxen y otras cinco, brujas, relíquia avui introbable, que data del 1978 i que tocaria potser ressuscitar. Però aquesta és una altra història, i avui el que toca és Ossos i cendres, amb què el Club de lectura de la biblioteca d’Encamp estrena l’any. Pastor es farà acompanyar pel prologuista de la novel·la, Claude Benet, cosa oportuníssima perquè l’autor hi reconstrueix el periple de dos tiets-avis polítics, els germans Gregorio i José Vicente, que fugen del poble natal, la localitat saragossana de Santa Eulalia de Gállego, l’endemà mateix que partides franquistes s’enduguin el germà petit i l’afusellin (això no es va saber, i el cadàver es va recuperar, fins a sis decennis després), i pel lògic temor de córrer la mateixa sort. Tots dos van acabar a França, i Gregorio, a Mauthausen. Fins aquí, els fets històrics. A la novel·la, Pastor els fa passar per Andorra, camí de l’exili, en la mateixa expedició de Sant Josepmaria, el desembre del 1937.
