Ot, el sant que manava el Sol

La festivitat de Sant Ot, patró de la Seu d’Urgell, cada 7 de juliol, és alguna cosa més que la data en què les gents d’Andorra no saben si baixen o no al Mercadona, no fos cas que estigués tancat i aleshores què hi farien? El dia de Sant Ot, sobretot enguany, pot servir per començar a treure de l’ombra –de l’allargada ombra del bisbe Ermengol– una figura sobre la qual hi ha massa desconeixement encara. I quan més oportú que durant aquest any previ a la commemoració dels 900 anys de la seva desaparició? I quan millor que ara que la catedral que ell es va entestar a aixecar opta al segell de Patrimoni de la Humanitat? Aquestes reflexions, i alguna més, s’ha fet l’equip de Pyrenne E.A.M.A.G. (Estudis Arquitectònics Medievals en base Astronòmica i Gnomònica), amb Joan Vázquez al cap, i per això impulsen una iniciativa per anar traient a la llum al llarg d’aquests dotze mesos fins a l’aniversari rodó aspectes poc o mal coneguts sobre la vida del bisbe. Ho faran a través de la web www.pyrenne.cat i de les xarxes  –el perfil de Vázquez, Juan Sol O’Sombra, donarà la benvinguda a tothom. 

 

Per què diem que qui millor que aquest grup d’experts en gnomònica (l’estudi del moviment del Sol) i aficionats a l’astronomia per ocupar-se del sant patró? Doncs perquè era creença popular al seu temps que el sant dominava el Sol i el feia moure a voluntat. “Conten que un dia estava oficiant missa a la catedral de la Seu i un raig de sol, que entrava per un finestral, li anava a parar a la cara, amb la qual cosa l’enlluernava i el molestava per a la celebració. Doncs bé, el sant, tot fent la benedicció, ordenà al raig que s’apartés un xic i no l’enlluernés, i a l’instant tots van comprovar com el raig de sol s’apartava fins a la punta de l’altar”. Això és el que recull Joan Bellmunt al llibre Fets, costums i llegendes. 

 

Avui se celebrarà la diada del patró com és de rigor: amb missa de set a la catedral, cantada per la coral Veus de la Seu, i una hora després, l’historiador i arxiver Lluís Obiols iniciarà aquest rescat de la memòria del bisbe medieval amb una conferència, La celebració de St. Ot fa tres-cents anys. Un concert coral a càrrec de Veus de la Seu acomiada la jornada. 

 

De sant Ot, dèiem, falten moltes coses per conèixer, començant per la data de naixement, que se suposa cap al 1064. Sí se sap que va ser fill dels comtes de Pallars Artau i Llúcia, i bisbe d’Urgell des de l’any 1095 fins al 30 de juny de 1122, quan va morir, al monestir de Gerri de la Sal –una mena de maqueta de la futura catedral, proposa Vázquez. Actualmente s’hi pot visitar el sepulcre. Va ser l’impulsor de l’obra de l’actual catedral de Santa Maria d’Urgell, començada al voltant dels anys 1115-1116. I amb el sol com a mestre d’obra, defensaria l’expert en gnomònica.