Parc Juràssic versió pirinenca

Fa més de 66 milions d’anys els Pirineus actuals eren una plana de vegetació tropical, una zona d’aiguamolls salobres on vivien una gran diversitat de faunes entre les quals destacaven espècies de dinosaures herbívors de diferents grups, com els sauròpodes, representats pels titanosaures, amb llargs colls i cues, i els Hadrosàurids Lambeosaurins i alguns teròpodes carnívors, així com nombroses espècies de cocodrils, tortugues, peixos, llangardaixos o  granotes que van conviure amb ells. Els dinosaures dels Pirineus són els darrers que van viure a Europa abans de la seva extinció a tot el món.  Entre aquestes criatures hi havia el Parhabdodon Isonensis, un enigmàtic dinosaure de bec d’ànec lambeosaurí que només es coneix per les troballes fetes a un jaciment del Pallars Jussà. Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) descriuen aquesta sorprenent criatura en un article aparegut a la revista Cretaceous Research.
    
La recerca ha revelat que era un animal de creixement lent però que assolia mides molt grans en comparació amb d’altres espècies que van viure als actuals Pirineus. L’estudi constata que l’únic individu que es coneix encara no havia acabat el seu creixement, però que ja hauria assolit una longitud de 8 metres i almenys unes 3 tones de pes.  És un dels darrers dinosaures no-avians que es va extingir a Europa.
     
L’espècie Pararhabdodon Isonensis es va descriure l’any 1993 gràcies a la recerca de Lourdes Casanovas, una de les grans impulsores de l’escola catalana de paleontologia durant el segle XX. A partir de diverses restes fòssils excavades a Sant Romà d’Abella (Isona, Lleida), Casanovas i els seus col·laboradors van descriure el que va ser la primera espècie de dinosaure lambeosaurí coneguda a Europa. Els lambeosaurins són un tipus de dinosaures hadrosaures (anomenats de bec d’ànec) que es caracteritzen per una prominent cresta òssia sobre el seu cap, que inclou una extensió dels conductes nasals, amb funció encara desconeguda.
    
P. Isonensis va viure al que ara són els Pirineus catalans fins fa 66 milions d’anys, quan els dinosaures no-avians es van extingir arreu del món a causa de les conseqüències de l’impacte d’un meteorit a l’actual golf de Mèxic. És a dir, és un dels darrers dinosaures en desaparèixer del planeta.
    
L’estudi descriu unes restes que corresponen a una pota posterior i un arc hemal, un os allargat i fi que formava part d’una de les vèrtebres de la cua de l’animal. La seva anàlisi confirma que es tracta una espècie amb notables diferències respecte d’altres lambeosaurins europeus. “Sabem que molts dels dinosaures que van viure en el que aleshores era l’arxipèlag europeu tendien a ser més petits que en altres regions del planeta, com ara Amèrica del Nord i Àsia”, comenta Jesús Serrano, coautor de l’estudi. Aquesta característica és el que es coneix com la teoria d’illes (o island rule, en anglès) i que provoca que els animals que evolucionen en l’espai limitat d’una illa assoleixin mides inferiors al que ho fan els seus homòlegs en grans masses continentals. P. Isonensis, però, s’escapa d’aquesta norma i assoleix mides molt properes a les de les grans espècies nord-americanes i asiàtiques.