On s’ha ficat Ester Nadal? Segur que s’ho han demanat més d’una vegada, aquests últims anys. Perquè va ser estrenar l’Andorra de Max Frisch, el muntatge que l’havia obsessionat des dels inicis de la seva carrera, i desaparèixer del mapa. Va ser el gener del 2024 al TNC, que no és qualsevol lloc, i fer mutis. Què li havia passat? “El cos em va dir prou, i per postres, va morir el meu pare. El dia que estrenàvem Andorra a Encamp. Mentre abaixàvem el teló. I vaig decidir fer un pas al costat”. En realitat no va ser ben bé així, perquè la temporada passada la vam poder veure a Com si fos ahir la telesèrie del migdia de TV3. Hi va ser Daniela a mitja dotzena d’episodis. Per matar el cuquet i no quedar-se a casa.

Fins que va la directora de Cultura de Sant Julià, Laura Rogé, li va oferir la direcció dels Pastorets 2026, va veure el cel obert: “No m’ho creia, però de seguida vaig veure que era el moment de començar de nou. És la millor manera de fer-ho: tornant als orígens, tornant a casa”. Literalment: perquè els Pastorets van arrencar el 1994, amb Frederic Roda i Jos Campolier al capdavant, i ella s’hi va enrolar el 1995: “Acabava de tornar de París i va ser la meva estrena professional. El primer any com a ajudant del Frederic; els següents ja tota sola.

Però és que a més, i segur que ja hi havien caigut, Els Pastorets tornen aquesta edició (i per fi) al Claror, quatre anys després de l’incendi que el novembre del 2022 va arrasar el Centre Cultural. El mèrit és que ni el foc va poder amb l’aventura dels Pastorets. Es van reinventar, primer al Prat del Roure escaldenc i els últims anys a la façana de l’antiga casa comuna de Sant Julià. Però és evident que casa seva és el Claror. El nou Claror, estrenat al juny amb tots els ets i uts d’un teatre del segle XXI. 

Ocasió tan especial mereixia una direcció també especial, i això és el que augura Nadal. D’una banda, amb una dramatúrgia que planta els peus en la tradició canònica dels Pastorets de Folch i Torres: quan t’enfrontes a aquest material, el millor és no inventar, perquè –com diu la directora– “tots, a l’escenari i també a la platea, ens sabem el text de memòria, volem recitar aquella frase que sempre hem sentit i cantar la cançó que fa que la versió laurediana sigui única”. Serà un muntatge de creació, sí, perquè estem parlant d’Ester Nadal, “però no una marcianada”.

Començarà amb el padrí i la padrina que expliquen històries de la vella Andorra als seus nets, tots asseguts a la vora del foc. “Hi haurà un infern al soterrani, que és on van a parar els dolents com Satanàs, Llucifer i companyia, i un cel per als àngels, tot blanquets i amb ales. I al final neix el Nen Jesús”. Més tradicional, impossible: “L’únic que canvia és que en lloc d’una masia passa en una borda, i que la trama està esquitxada amb episodis històrics, pinzellades extretes d’aquesta meravella que és Andorra a la Guerra Civil espanyola”.

L’altra novetat dels Pastorets 2026 serà l’equip de direcció, que serà doble. D’una banda, el sènior, amb Ester Nadal, Maria Solsona (espai escènic), Lluís Cartes (espai sonor) i Joan Codina (il·luminació); de l’altra, el júnior, amb Marta Pelegrina, Laia Tarifa i Arnau Gallardo, que exerciran d’ajudants de direcció i que replicaran així trenta anys després el paper que Nadal va exercir el 1995 a les ordres de Roda, és aquesta una de les dèries del Comú, entestat que els projectes artístics –pensin en els Fils d’art– es converteixin en una oportunitat perquè els joves creadors es foguegin al costat de professionals de llarga trajectòria.

L’estrena, com mana la tradició, el 26 de desembre. Amb quatre funcions més: el 27 de desembre, el 6 de gener i, atenció, la del 3 de gener, que serà per primera vegada en horari matinal. El taller d’on sortirà el càsting tindrà lloc els dies 25 i 26 de setembre.


Roda el món i torna al Claror (trenta anys després)

L’estrena de Nadal a la direcció va ser el 1996, en la tercera edició dels Pastorets. Des d’aleshores ha dirigit Borís I, Un tramvia anomenat desig i Badomies, amb l’Escena Nacional, que va dirigir entre el 2007 i el 2012;  Kabarett Protokoll, I Sing a Song Abou Banas i Andorra. Entremig, ajudanties de direcció amb Georges Lavuadant i Joan Ollé (L’illa del tresor, Odiseo y Penélope, Coral romput).