Quatre funcions i quatre plens (a penes en alguna havien quedat algunes entrades per col·locar). És clar que enguany, novament, Els Pastorets han hagut de sotmetre’s a les exigències de la pandèmia, començant pel cinquanta per cent d’aforament al pati de butaques. Públic reduït o no, el cas és que els espectadors semblen haver-s’ho passat d’allò més bé i la proposta musical de Cristina Pericas i Núria Montes (a la direcció) ha quallat. “Bé, a mi si més no ningú m’ha dit el contrari”, ironitza Pericas, contenta amb el públic aplaudint dempeus després de cada funció.
Llàstima, reflexiona la codirectora, que com que la producció es va començar a treballar al setembre i aleshores la situació sanitària convidava a l’optimisme i els aforaments eren permesos al cent per cent, no s’hagués pensat a programar alguna funció més. “Pensa que només amb els pares, famílies i amics dels participants ja omplim quasi dues de les sessions”. Així que, previsiblement, haurien quedat sense seient alguns interessats. “Ara que acabem ho estudiarem i podrem plantejar-nos si de cara a l’any vinent recuperem el muntatge, o una part, o la música”. Totes les opcions estan obertes, és clar, ara que s’obren dotze mesos per davant.
Un altre dels balanços que cal fer en aquests temps és com el virus s’ha fet present en la producció. El major patiment, explica Pericas, el van passar durant els assaigs: els infants sobretot havien de fer confinaments per positius a les seves classes. Des de l’estrena ha estat més aviat el torn dels familiars dels escolars. Però han aconseguit que el muntatge no se’n ressentís, i “avui ha estat el primer dia que teníem àngels, dimonis i pastors al complet”.
