Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Unesco, romànic, la Seu, catedral, castell, Foix, Gelabert, falles, Reguant, patrimoni de la humanitat
Andorra, Unesco, romànic, la Seu, catedral, castell, Foix, Gelabert, falles, Reguant, patrimoni de la humanitat

Patrimoni de la humanitat: ara, el romànic


Escrit per: 
A.Luengo / Casa de la Vall integrarà amb onze monuments més –no tot esglésies romàniques– el paquet andorrà de la candidatura (Foto: Jonathan Gil)

Gelabert ressuscita la candidatura conjunta amb la Seu i Foix amb motiu del 6è centenari del Consell de la Terra, el 2019.

Ara fa dos anys justos se li va escapar a l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, aleshores en plena campanya: la catedral de Santa Maria, el castell de Foix i un conjunt d’esglésies nostrades havien de formar part d’una candidatura transnacional que sota el lema aproximat de Romànic del Pirineu pretenia buscar un forat a la llista del patrimoni de la humanitat. El cap de Govern, Toni Martí, a qui la loquacitat de Batalla va agafar a contrapeu, va advertir llavors que la candidatura estava en estadi “embrionari”, i des d’aleshores no n’havíem sentit a parlar més. Semblava que l’ocurrència havia caigut al sac de les ocurrències electorals... fins que la ministra de Cultura, Olga Gelabert, va presentar ahir el pla de viabilitat de la candidatura a la reunió de cònsols.

La notícia és que, després de dos anys de rumiar-hi, el ministeri creu que sí, que la candidatura és viable, i que el projecte es reprèn exactament on el vam deixar aparcat el maig del 2015 i amb un objectiu pel que fa al calendari: que tot plegat es concreti el 2019, coincidint amb el sisè centenari del Consell de la Terra, antecedent directe del Consell General i formalment constituït –ja que en parlem– entre l’11 de febrer i el 17 de novembre del 1419, quan va ser ratificat pel bisbe d’Urgell i el comte de Foix, respectivament.

Al capdavant de la candidatura continua Joan Reguant, a qui avala –segur que ho recorden– l’èxit de la candidatura de les falles, que després de tres anys de carrera va ingressar a la llista del patrimoni immaterial l’1 de desembre del 2015 i amb la qual comparteix alguns trumfos: assenyaladament, el fet de constituir una candidatura transnacional, que la Unesco acostuma a mirar amb especial carinyo, i estar liderada per Andorra, que només té dos béns a la llista: les falles i –ai– la vall del Madriu.

A més de la catedral de la Seu i del castell de Foix, els onze monuments que integraran la candidatura són Sant Joan de Caselles, a Canillo; Sant Romà de les Bons i la torre dels Moros (Encamp); Sant Martí de la Cortinada (Ordino); Sant Climent de Pal (la Massana); la Casa de la Vall, Santa Coloma, el jaciment de la Margineda i la zona arqueològica del Roc d’Enclar (Andorra la Vella), Sant Serni de Nagol (Sant Julià) i Sant Miquel d’Engolasters (Escaldes). I diem que la integraran, en futur, perquè la carrera arrencava formalment ahir, amb la presentació del dossier als cònsols. Es tractava, diu la ministra, de buscar la seva “conformitat”, sobretot perquè la major part dels monuments –de fet, tots excepte la Margineda i Santa Coloma– encara no tenen entorn de protecció, i com que Gelabert vol que la tramitació i aprovació dels perímetres pendents sigui “prioritària”, necessitarà no només la conformitat sinó també i sobretot la complicitat dels comuns, que tenen l’última paraula més enllà de la zona d’acompanyament a través dels plans d’urbanisme.

Segons la ministra, els cònsols van entendre que és una proposta “positiva per al país” i que, més enllà de la revalorització del patrimoni, enfilar-se a la selecta llista de la Unesco és un excel·lent ganxo turístic. La veritat és que els cònsols van ser molt més prudents. Josep Mandicó, que exercia ahir de portaveu juntament amb l’amfitriona, Trini Marín, va dir que sí, que òbviament es tractava d’un projecte “interessant”, però que es tractava tan sols d’una presentació “prèvia” per “copsar” com ho veien els comuns, tot plegat, especialment per la part que els toca, que són els monuments amb l’entorn pendent.

En la mateixa línia, Marín va insistir que ahir “no era el moment de dir si hi estàvem o no d’acord”, i que el patracol “s’ha de treballar amb la junta de govern a partir de la informació que ens vagin aportant: de moment, no hem donat cap resposta”.

El fil conductor de la candidatura, en fi, no serà estrictament el romànic –com es dedueix per la presència de la Casa de la Vall, el jaciment de la Margineda i el roc d’Enclar–, sinó la construcció de l’Andorra que coneixem, a través dels consells que es reunien a l’empara de les esglésies i dels dos ingredients primigenis i essencials del coprincipat: el bisbat d’Urgell i el comtat de Foix. El pròxim pas serà reprendre els contactes amb la Seu i Foix –i amb els ambaixadors d’Espanya i França– i... esperar que la Unesco no es recordi que el mateix Govern que ara pretén inscriure aquests onze béns a la llista del patrimoni de la humanitat no ha sigut capaç de resoldre d’una vegada l’accés a la vall del Madriu. I mira que des del 2004 ha tingut dies.

Andorra
Unesco
romànic
la Seu
catedral
castell
Foix
Gelabert
falles
Reguant
patrimoni de la humanitat
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic