El major buit per la part francesa correspon als fons de la Delegació Permanent avui dipositats a Perpinyà.

Tots sabem, com a mínim des d’aquella estupenda exposició que va ser Benvigudes a casa vostra, que una part considerable del nostre patrimoni artístic està avui custodiat en museus i institucions estrangeres. No cal anar gaire lluny: a l’MNAC barceloní, per exemple. Però no és tan evident que una altra part important del nostre patrimoni, aquesta vegada el documental, es troba també a l’exili. Especialment, a França, repartit entre els arxius diplomàtics de Nantes i els departamentals dels Pirineus Orientals de Perpinyà.

Al primer hi ha dipositada tota la documentació generada per la institució de la vegueria francesa, degudament inventariada i digitalitzada, i a l’abast dels investigadors... que s’hi desplacin per consultar-la in situ. Al segon, la que va generar el delegat permanent des del decenni del 1880, quan el càrrec el va passar a exercir el prefecte dels Pirineus Orientals. Amb anterioritat a aquesta data era cosa del prefecte de Foix, i aquesta documentació sí que es pot consultar avui a l’Arxiu. La posterior al 1880, en canvi, no. I és una llàstima perquè inclou episodis com la revolució del 1881, les dues guerres mundials, la Guerra Civil Espanyola i la transformació econòmica i social del país, crucials per comprendre la formació de l’Andorra contemporània.

La bona notícia és que Patrimoni va aprofitar l’última reunió del Diàleg transfronterer Occitània-Andorra per posar sobre la taula l’interès a recuperar ni que sigui la còpia digitalitzada dels fons generats per institucions que no deixen de ser essencialment andorranes. La voluntat, explicava ahir la cap del departament, Isabel de la Parte, és conèixer amb detall quin és l’estat d’aquests fons, si estan o no inventariats i en quina fase de digitalització es troben. La fase següent, segurament la més peliaguda, consistirà a gestionar-ne l’obtenció de còpies per a l’Arxiu. I la intenció és anar més enllà de Nantes i Perpinyà i incorporar en l’operació els fons amb referències andorranes localitzats els últims anys en altres arxius.

La mala notícia és que part d’aquesta feina ja podria estar feta si hagués tirat endavant un projecte de l’anterior cap de l’Arxiu, Susanna Vela, que preveia sufragar un tècnic perquè inventariés i digitalitzés els documents del Delegat permanent avui a Perpinyà. No va passar el tall polític, i ara toca començar de zero. Esperem que aquesta vegada sigui la bona.