Per fi. Ha costat anys i panys, però Patrimoni comença a publicar per fi les memòries de les intervencions arqueològiques. De moment seran 22 documents corresponents a dotze actuacions, la més antiga la de la primera campanya que es va efectuar a la vall del Madriu, el 2004, i la més recent, la del cementiri de Santa Coloma, el 2017. Entremig, un grapat de joies de l’arqueologia andosina: Casa Rossell (2005), Pont Pla d’Escaldes (2005), cal Ribot (2006), pont de la Margineda (2008), Roureda de la Margineda (2011-2014), la Coma del Forat (2014), orri d’Encenrera (2014), Orri d’Emportona (2014), tomba de Prats (2014), Sector Nord d’Ordino (2016). Es tracta d’un primer bolcat de documentació en línia que es pot consultar des d’avui mateix al web de Patrimoni Cultural i que es completa amb els espais de presumpció arqueològica referenciats al geoportal d’infraestructures de dades espacials.
Un pas de gegant si tenim en compte que fins ara les memòries només es podien consultar prèvia sol·licitud. Però insuficient per als professionals del ram perquè, tot i que la voluntat de Patrimoni és anar-hi afegint documents, arqueòlegs com Gerard Remolins es demanen per què no n’hi ha cap de posterior al 2017. Se sorprèn també Remolins que tan sols set dels 22 documents ara disponibles en format digital els hagi produït Patrimoni, que ha sigut amb molta diferència el principal agent arqueològic del país, i que hi faltin intervencions com la del roc del Patapou, els horts de l’església de la Massana i Camp del Colomer: “La memòria és essencial per contextualitzar un sondeig, una prospecció o una excavació, i és obligatòria segons el reglament d’activitats arqueològiques del 2010, que dona un termini de 18 mesos per presentar-la. Em continuo demanat on són les que falten”.
