Hi ha moltes maneres de fer país. Una, sens dubte, celebrar la Constitució. La vigília cau en divendres, els dies allarguen i tenen sol però fa fred i el clima és canviant… això sumat a la incertesa del tancament d’establiments, rebaixa les expectatives del cap de setmana i les ganes de sortir de casa.
Però aquest divendres 13 de març és un dia especial. L’Auditori Nacional estrena temporada i nosaltres abonament… no se m’acudeix una millor manera de començar el cap de setmana, escoltant música en directe. És el debut de l’ONCA en la seva nova etapa amb direcció artística de Joan Anton Rechi amb un programa exquisit.
Ja vam veure una primera magnífica actuació dels nostres músics en el concert literalment regalat, sota la direcció musical de Josep Caballé en la presentació del ClàssicAnd. Una frenètica primera part amb un tastet d’allò que sentirem al festival i una segona, dedicada a Falla amb l’Amor Brujo cantat per Carmen Linares.
Constitució: convivència i projecte compartit va tenir una acollida discreta i no va omplir la platea malgrat l’ocasió. L’ONCA en versió corda va executar un repertori exigent, bellíssim, íntim i greu, modern i contemporani. Arvo Pärt, Xostakóvitx, Txaikovski, Barber, Britten… compositors tan necessaris en aquests temps bèl·lics i foscos per fer les paus, si més no amb nosaltres mateixos. La segona batuta convidada per Rechi, la d’Antonio Planellas Gallego, va saber com Caballé treure brillantor a una orquestra amb molt per oferir.
Per créixer junts, orquestra i públic, caldrà estar allà per escoltar-la, estimar-la i abraçar-la sense prejudicis ni condicions amb la proximitat, la calidesa i l’acústica d’aquest Auditori que ens fa sentir únics al món.
Us encoratjo a ser patriotes, sí, i venir a gaudir de l’Auditori, l’Orquestra i la seva nova Temporada.
